Vestrici Espurinna
Tit Vestrici Espurinna (Titus Vestritius Spurinna) va ser un general romà que va participar en la guerra que va seguir a la mort de Neró durant l'any dels quatre emperadors.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 dC  |
| Mort | 101 (75/76 anys) |
| Senador romà | |
| Cònsol romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític i militar |
| Període | Alt Imperi Romà |
Va abraçar la causa d'Otó i va rebre, junt amb Anni Gal, el comandament de les forces al riu Po que s'havien d'oposar a la invasió de les forces lleials a Vitel·li que venien del nord. Quan va arribar Cecina es va tancar a Placentia, que va defensar amb resolució i els atacants es van haver de retirar. Després de la primera batalla de Bedriacum que va posar fi a les esperances dels otonians, Espurinna va romandre lleial i es va retirar per un temps; després va tornar a l'exèrcit però gairebé no és esmentat fins al començament del regnat de Trajà, amb el qual va dirigir una gran victòria sobre la tribu del brúcters i fou recompensat pel senat amb estàtua de bronze. Quan Nerva va ser emperador, Espurinna va ser governador de la Germània Inferior l'any 97, amb 73 anys.[1]
Estava casat amb Cottia i tenia un fill de nom Cotti que va destacar de jove però va morir i el senat va decretar també una estàtua a la seva memòria en part per mèrits propis i en part pels del pare. Encara vivia als 77 anys. Plini el Jove) parla d'ell, i el considera el seu amic.[2]
Se li atribuí l'obra poètica De Contemtu Saeculi, però més probablement va ser una obra escrita en un temps posterior.
ReferènciesModifica
- ↑ Grainger, John D. Nerva and the Roman Succession Crisis of AD 96-99. Londres: Routledge, 2005, p. 14 i seg.. ISBN 9780415289177.
- ↑ Plini El Jove. Lletres, vol. II i últim: llibres V-IX. Fundació Bernat Metge, p. 27–. ISBN 978-84-7225-956-0.