Vicenç Caldés i Arús
Vicenç Caldés i Arús (Sant Cugat del Vallès, 1886 - Barcelona, 1969) va ser un destacat escriptor i traductor català,[1][2] conegut per la seva contribució a la literatura i la cultura de Catalunya. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei i i col·laborà amb el pseudònim Puck a les revistes “Teatràlia” i "El Teatre Català".
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1886 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Mort | 1969 (82/83 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, traductor |
| Família | |
| Cònjuge | Teresa Rusiñol i Roviralta |
| Fills | Pere Calders i Rossinyol |
Nascut el 1886, Vicenç Caldés va dedicar gran part de la seva vida a la traducció d'obres literàries d'altres llengües al català, facilitant l'accés a una gran varietat de textos estrangers per al públic català. Entre les seves traduccions més notables es troben obres de clàssics de la literatura universal, cosa que va ajudar a enriquir el panorama literari català i a posar-lo en contacte amb les tendències internacionals.
A més de la seva feina com a traductor, Vicenç Caldés va ser també un escriptor prolífic,[3] produint una sèrie d'obres originals que van abastar diversos gèneres. La seva producció literària inclou novel·les, contes i articles periodístics, tots ells caracteritzats per una important comprensió de la realitat social i cultural del seu temps.
Vicenç Caldés va ser una figura rellevant en la literatura catalana del segle XX,[4] tant pel seu treball com a traductor com pel seu propi llegat literari. La seva obra va contribuir a la revitalització i la modernització de la literatura catalana, fent-la més accessible i enriquida per la influència de les tradicions literàries d'altres països.
- 1907: Goig infinit
- 1908: Una boira. Pas de comèdia
- 1910: Quan les arrels han mort. Drama en tres actes i prosa
- 1918: Deslliurança
- 1919: Un aventura