Vicente Santiago Hodsson
Vicente Santiago Hodsson [n. 1] (Santa Marta de los Barros, Badajoz, 12 d'octubre de 1899 - Ciutat de Mèxic, 1 d'abril de 1955) va ser un militar espanyol. Durant l'època de la Segona República va ocupar el càrrec de Director general de Seguretat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1899  Santa Marta (Província de Badajoz) |
| Mort | 1r abril 1955 (55 anys) Ciutat de Mèxic |
 Director General de Seguretat | |
| 19 de desembre de 1935 – 22 de febrer de 1936 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Biografia
modificaVa cursar estudis a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i posteriorment va participar en la Guerra del Marroc integrat en el Grup de Forces Regulars Indígenes "Tetuán" n. 1.[1] Durant la Dictadura de Primo de Rivera va estar destinat a Sevilla, al capdavant de la cavalleria de la Guàrdia Civil a la capital sevillana.[2] Es va convertir en un estret col·laborador del general Emilio Mola quan aquest va ser nomenat Director General de Seguretat.[3]
En 1931, després de la proclamació de la Segona República, va ascendir al rang de capità. Posteriorment va quedar adscrit a la Direcció general de la Guàrdia Civil. L'historiador Paul Preston assenyala que en aquesta època era col·laborador del Ministeri de la Governació Rafael Salazar Alonso, i defineix a Santiago Hodsson com un aferrissat antiesquerranista.[3] A la fi de 1935 va ser nomenat Director General de Seguretat.[4] Quan es va produir l'esclat de la Guerra Civil es va mantenir fidel a les ordres del govern republicà, però el seu passat i el seu paper en la repressió durant l'anomenat Bienni Negre li van valer ser perseguit per elements esquerrans.[1] Va passar tota la contesa amagat a l'Ambaixada de Mèxic, d'on va aconseguir escapar al començament de 1939 sota protecció diplomàtica.[1]
Igual que altres republicans, es va exiliar a Cuba; a l'abril de 1939 va arribar a l'Havana, on es va establir. Membre de la maçoneria, el 1941 va participar en la fundació d'una lògia maçònica espanyola en l'exili.[5] Quan Cuba va declarar la guerra al Japó al desembre de 1941, Santiago Hodsson es va posar a les ordres de l'Exèrcit cubà.[6]
En 1945 es va traslladar a Mèxic, on es va convertir en Secretari general d'informació i premsa del govern republicà en l'exili.[1]
Va morir a Mèxic el 1955.[1]
Notes
modifica- ↑ En la historiografia de vegades apareix citat com Hodson.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Domingo Cuadriello, 2009, p. 510.
- ↑ Domingo Cuadriello, 2009, p. 263.
- ↑ 3,0 3,1 Preston, 2013, p. 105.
- ↑ Barbieri, 2006, p. 83.
- ↑ Domingo Cuadriello, 2004, p. 114.
- ↑ Domingo Cuadriello, 2009, p. 262.
Biografia
modifica- Barbieri, Pietro. Le cause della guerra civile spagnola. Robin Edizione, 2006.
- Domingo Cuadriello, Jorge. Españoles en Cuba en el siglo XX. Renacimiento, 2004.
- Domingo Cuadriello, Jorge. El exilio republicano español en Cuba. Siglo XXI de España, 2009.
- Preston, Paul. El Holocausto Español. Odio y Exterminio en la Guerra Civil y después. Barcelona: Debolsillo, 2013.