Victòria (santa cordovesa)

(S'ha redirigit des de: Victòria de Còrdova)

Santa Victòria (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt al seu germà Sant Aciscle, foren dos cristians cordovesos que per

Infotaula de personaSanta Victòria
Santa Victòria màrtir.JPG
Estàtua de la façana de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementVictoria
segle III Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 303 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Còrdova Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSan Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs); relíquies a: Sant Salvador de Breda (des de 1010) i Vidreres 
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeCòrdova
Festivitat17 de novembre
IconografiaAmb son germà Iscle, coronats de roses; palma de martiri; sagetes a la mà
Patrona deCòrdova, Breda (la Selva)

les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.

Santa Victòria no apareix associada a Sant Aciscle ni com a màrtir hispana fins al segle viii en un document poc fiable, i en Còrdova només és reconeguda al segle xi.[1]

Canonitzada per l'església catòlica, la seva festivitat se celebra el 17 de novembre.

Sant Aciscle i Santa Victòria són el patrons de la ciutat de Còrdova. La seva influència es troba en esglésies on la litúrgia visigoda es mantingué fins als segles X a XII, com l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, entre altres, en Catalunya; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Arroyuelos, Cantàbria; l'església de San Acisclo y Santa Victoria en Lanciego, Àlaba; o l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sureda, al Rosselló.

IconografiaModifica

Se la representa junt amb el seu germà Iscle. Ell acostuma a anar vestit amb una única curta, la pròpia dels joves romans, mentre que ella porta una túnica llarga fins als talons. En l'art de l'Edat Mitjana i de l'època moderna porten indumentària pròpia d'aquestes èpoques. Com a atributs porten la palma del martiri (tots dos), una espasa (ell) i unes fletxes (ella)

Obresː

RefèrènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victòria
  1. Leonardi, Claudio; Ricardi, Andrea; Zarri, G. Diccionario de los santos. Madrid: San Pablo, 2000. p. 55. ISBN 84-285-2258-8

Enllaços externsModifica

BibliografiaModifica