Obre el menú principal

Vilallonga de Ter

municipi de Catalunya

Vilallonga de Ter és un municipi de la comarca del Ripollès. Se situa a la Vall de Camprodon i és travessat pel riu Ter. Entre els diversos nuclis de població que l'integren hi ha Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.

Infotaula de geografia políticaVilallonga de Ter
Bandera de Vilallonga de Ter Escut de Vilallonga de Ter
Bandera de Vilallonga de Ter Escut de Vilallonga de Ter
Sant Martí - Vilallonga de Ter.JPG

Epònim Ter
Localització
Localització de Vilallonga de Ter respecte del Ripollès.svg
 42° 19′ 53″ N, 2° 18′ 43″ E / 42.331274°N,2.311945°E / 42.331274; 2.311945
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaRipollès
Població
Total 404 (2018)
• Densitat 6,29 hab/km²
Llar 40 (1553)
Gentilici llatissó, llatissona
Geografia
Superfície 64,2 km²
Altitud 1.067 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Mònica Bonsoms Pastoret (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 17869
Fus horari
Codi de municipi INE 17224
Codi territorial IDESCAT 172240
Modifica les dades a Wikidata

L'extens terme municipal de Vilallonga de Ter(64,91 km²) té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l'indret del santuari del Catllar(uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases) fins al castell de la Roca de Pelancà.

Al sector NW s'alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser; el puig de Pastuïra (2689 metres), el puig de Balandrau (2585 metres) i el puig Cerverís (2206 metres), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines.

Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra Cavallera, que el separa Ogassa. El límit de llevant és marcat per la serra de Faitús, que el separa de Llanars, amb el puig de les Agudes(1978 metres) com a cim destacat, termenal amb Llanars i Setcases.[1]

A causa de l'altitud, per sobre dels 1000 m, el clima és fred, i els conreus es localitzen a la vall del Ter i valls subsidiàries arrecerades; hi ha boscos de freixes,roures,beços i grups de pins als sectors més baixos i propicis i grans sectors de pasturatges (que alimenten el bestiar boví i les ovelles) als punts més alts. Hi havia hagut fargues i molins i alguns punts d'extracció de mineral (reflectits en topònims, com les Mines, els Meners o la font dels Meners), així com consta l'existència de paraires i teixidors de llana, lli i cànem a Vilallonga i fins Abella als segles XVII i XVIII.[1]

Actualment, a la legislatura (2015-2019), l'alcaldessa és Monica Bonsoms Pastoret.[2]

HistòriaModifica

El lloc de Vilallonga és conegut des del 1011, i l'església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però el domini senyorial era de la família Catllar o Descatllar, senyors del castell del Catllar, que s'aixecava en un penyal a la dreta del Ter, inaccessible per tres dels seus costats i envoltat en part pel Ter, prop del límit entre els termes de Vilallonga i Setcases.

Existia almenys des d'abans del 1070 (castell de Castlario), i donà origen al llinatge Descatllar, que, a més de dominar tot el terme de Vilallonga amb els seus agregats (llevat de Tregurà), foren senyors de Rocabruna (Garrotxa), i més tard del castell de Besora i altres dominis.

En foren membres destacats Damià Descatllar, que lluità aferrissadament a favor del retorn dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la Corona d'Aragó a partir del 1472, i LLuís Descatllar, governador del castell de Llívia, com molts dels seus antecessors, que fou acusat d'haver cedit el castell als francesos a l'inici de la Guerra dels Segadors. La branca principal d'aquesta família s'extingí el 1789; del castell no hi ha restes visibles.[1]

DemografiaModifica

Entitat de població Habitants (2006)
Abella 49
Catllar, el 0
Cros, el 16
Llebro 6
Roca, la 34
Tregurà de Baix 36
Tregurà de Dalt 22
Veïnat de Vallvigil, el 3
Veïnat del Comalet, el 18
Vilallonga de Ter 264
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
55 56 40 555 1.050 1.216 1.138 1.154 1.167 1.374

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.195 1.075 871 877 703 578 452 436 426 424

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
416 423 421 432 425 448 477 477 466 421

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
400 404 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Osona i el Ripollès «Vilallonga de Ter». Gran geografia comarcal de Catalunya, març 1981, pàg. 375.
  2. «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica