Vilallonga de Ter

municipi de Catalunya

Vilallonga de Ter és un poble i municipi de la comarca del Ripollès i està situada al nord de la regió de l'Alt Ter. Se situa a la Vall de Camprodon i és travessat pel riu Ter. Entre els diversos nuclis de població que l'integren hi ha Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.

Plantilla:Infotaula geografia políticaVilallonga de Ter
Imatge

EpònimTer Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 19′ 53″ N, 2° 18′ 43″ E / 42.33127°N,2.31195°E / 42.33127; 2.31195
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaRipollès Modifica el valor a Wikidata
CapitalVilallonga de Ter Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població399 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6,21 hab./km²)
Llars40 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicillatissó, llatissona Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície64,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perTer Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.067 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMònica Bonsoms Pastoret (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17869 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17224 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT172240 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvilallongadeter.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

L'extens terme municipal de Vilallonga de Ter(64,91 km²) té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l'indret del santuari del Catllar (uns 12 km aigua avall del naixement del riu, dins el terme de Setcases) fins al castell de la Roca de Pelancà.

Al sector NW s'alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser; el puig de Pastuïra (2689 metres), el puig de Balandrau (2585 metres) i el puig Cerverís (2206 metres), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines.

Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra Cavallera, que el separa d'Ogassa. El límit de llevant és marcat per la serra de Faitús, que el separa de Llanars, amb el puig de les Agudes (1978 metres) com a cim destacat, termenal amb Llanars i Setcases.[1]

A causa de l'altitud, per sobre dels 1000 m, el clima és fred, i els conreus es localitzen a la vall del Ter i valls subsidiàries arrecerades; hi ha boscos de freixes, roures, beços i grups de pins als sectors més baixos i propicis i grans sectors de pasturatges (que alimenten el bestiar boví i les ovelles) als punts més alts. Hi havia hagut fargues i molins i alguns punts d'extracció de mineral (reflectits en topònims, com les Mines, els Meners o la font dels Meners). També consta l'existència de paraires i teixidors de llana, lli i cànem a Vilallonga i fins a Abella als segles XVII i XVIII.[1]

Des de la legislatura 2015-2019, l'alcaldessa és Monica Bonsoms Pastoret.[2]

Història

modifica

El lloc de Vilallonga és conegut des del 1011, i l'església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però el domini senyorial era de la família Catllar o Descatllar, senyors del castell del Catllar, que s'aixecava en un penyal a la dreta del Ter, inaccessible per tres dels seus costats i envoltat en part pel Ter, prop del límit entre els termes de Vilallonga i Setcases.

Existia almenys des d'abans del 1070 (castell de Castlario), i donà origen al llinatge Descatllar, que, a més de dominar tot el terme de Vilallonga amb els seus agregats (llevat de Tregurà), foren senyors de Rocabruna (Garrotxa), i més tard del castell de Besora i altres dominis.

En foren membres destacats Damià Descatllar, que lluità aferrissadament a favor del retorn dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la Corona d'Aragó a partir del 1472, i LLuís Descatllar, governador del castell de Llívia, com molts dels seus antecessors, que fou acusat d'haver cedit el castell als francesos a l'inici de la Guerra dels Segadors. La branca principal d'aquesta família s'extingí el 1789; del castell no hi ha restes visibles.[1]

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilallonga.[3]

Demografia

modifica
Entitat de població Habitants (2006)
Abella 49
Catllar, el 0
Cros, el 16
Llebro 6
Roca, la 34
Tregurà de Baix 36
Tregurà de Dalt 22
Veïnat de Vallvigil, el 3
Veïnat del Comalet, el 18
Vilallonga de Ter 264
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
55 56 40 555 1.050 1.216 1.138 1.154 1.167 1.374

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.195 1.075 871 877 703 578 452 436 426 426

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
416 423 421 432 425 448 477 477 466
421

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
400
404
398
410 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Osona i el Ripollès «Vilallonga de Ter». Gran geografia comarcal de Catalunya, 01-03-1981, pàg. 375.
  2. «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  3. «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya