Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Epònim	Ter
Localització
	42° 19′ 53″ N, 2° 18′ 43″ E / 42.33127°N,2.31195°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Capital	Vilallonga de Ter
Conté la subdivisió	Abella
Població humana
Població	399 (2023) (6,21 hab./km²)
Llars	40 (1553)
Gentilici	llatissó, llatissona
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	64,2 km²
Banyat per	Ter
Altitud	1.067 m
Limita amb	Camprodon ; Llanars ; Ogassa ; Setcases ; Queralbs ; Pardines
Identificador descriptiu
Codi postal	17869
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17224
Codi IDESCAT	172240
Lloc web	vilallongadeter.cat

Vilallonga de Ter és un poble i municipi de la comarca del Ripollès i està situada al nord de la regió de l'Alt Ter. Se situa a la Vall de Camprodon i és travessat pel riu Ter. Entre els diversos nuclis de població que l'integren hi ha Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.

Geografia

Llista de topònims de Vilallonga de Ter (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

L'extens terme municipal de Vilallonga de Ter(64,91 km²) té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l'indret del santuari del Catllar (uns 12 km aigua avall del naixement del riu, dins el terme de Setcases) fins al castell de la Roca de Pelancà.

Al sector NW s'alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser; el puig de Pastuïra (2689 metres), el puig de Balandrau (2585 metres) i el puig Cerverís (2206 metres), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines.

Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra Cavallera, que el separa d'Ogassa. El límit de llevant és marcat per la serra de Faitús, que el separa de Llanars, amb el puig de les Agudes (1978 metres) com a cim destacat, termenal amb Llanars i Setcases.^[1]

A causa de l'altitud, per sobre dels 1000 m, el clima és fred, i els conreus es localitzen a la vall del Ter i valls subsidiàries arrecerades; hi ha boscos de freixes, roures, beços i grups de pins als sectors més baixos i propicis i grans sectors de pasturatges (que alimenten el bestiar boví i les ovelles) als punts més alts. Hi havia hagut fargues i molins i alguns punts d'extracció de mineral (reflectits en topònims, com les Mines, els Meners o la font dels Meners). També consta l'existència de paraires i teixidors de llana, lli i cànem a Vilallonga i fins a Abella als segles XVII i XVIII.^[1]

Des de la legislatura 2015-2019, l'alcaldessa és Monica Bonsoms Pastoret.^[2]

Història

El lloc de Vilallonga és conegut des del 1011, i l'església de Sant Martí des del 1183. Al seu terme tenien propietats el monestir de Ripoll i el de Camprodon, però el domini senyorial era de la família Catllar o Descatllar, senyors del castell del Catllar, que s'aixecava en un penyal a la dreta del Ter, inaccessible per tres dels seus costats i envoltat en part pel Ter, prop del límit entre els termes de Vilallonga i Setcases.

Existia almenys des d'abans del 1070 (castell de Castlario), i donà origen al llinatge Descatllar, que, a més de dominar tot el terme de Vilallonga amb els seus agregats (llevat de Tregurà), foren senyors de Rocabruna (Garrotxa), i més tard del castell de Besora i altres dominis.

En foren membres destacats Damià Descatllar, que lluità aferrissadament a favor del retorn dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la Corona d'Aragó a partir del 1472, i LLuís Descatllar, governador del castell de Llívia, com molts dels seus antecessors, que fou acusat d'haver cedit el castell als francesos a l'inici de la Guerra dels Segadors. La branca principal d'aquesta família s'extingí el 1789; del castell no hi ha restes visibles.^[1]

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilallonga.^[3]

Demografia

Entitat de població	Habitants (2006)
Abella	49
Catllar, el	0
Cros, el	16
Llebro	6
Roca, la	34
Tregurà de Baix	36
Tregurà de Dalt	22
Veïnat de Vallvigil, el	3
Veïnat del Comalet, el	18
Vilallonga de Ter	264
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
55	56	40	555	1.050	1.216	1.138	1.154	1.167	1.374

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.195	1.075	871	877	703	578	452	436	426	426

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
416	423	421	432	425	448	477	477	466	421

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
400	404	398	410	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Osona i el Ripollès «Vilallonga de Ter». Gran geografia comarcal de Catalunya, 3-1981, pàg. 375.
↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
↑ «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilallonga de Ter

Pàgina web de l'Ajuntament

Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Osona i el Ripollès «Vilallonga de Ter». Gran geografia comarcal de Catalunya, 3-1981, pàg. 375.

[2] «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

[3] «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].

[1]

[2]

[3]