Vimblanc
El vimblanc és un vi de licor tradicional de les DO Montsant i DO Tarragona.[1]
| Tipus | vi generós  |
|---|---|
| Origen | Vinebre |
| Part de | Denominació d'Origen Montsant i Denominació d'Origen Tarragona |
És un vi blanc dolç elaborat antigament amb la varietat de garnatxa, i avui dia amb macabeu o pedro ximenes[2] assolellat i sobremadurat,[3] amb un grau alcohòlic volumètric natural de mínim d'11% vol.[4] Es fermenta en bótes de roure, sense addició d'alcohol, fins que s'obté un grau alcohòlic volumètric adquirit mínim de 15% vol i màxim de 18% vol.[5]
Els orígens remuntarien al Priorat i els monjos cartoixans haurien estès, després, aquest estil d'elaboració a la Ribera d'Ebre.[6] La localitat de Vinebre, de la Ribera d'Ebre, destaca per ser una de les més antigues en l'elaboració d'aquest tipus de vi. Antigament a cada casa de pagès, s'en feia, però als anys 1980 se'n va deixar la comercialització. Des dels primers anys del segle xxi coneix un renaixement.[3][7] El 2012 el celler Molí de Rué en va tornar a produir,[8] després de cinc anys d'assajos. El 2019 van quanyar el «Premi Vinari a la tradició vitivinícola de Catalunya» per la recuperació del vimblanc.[9]
El 2017 a Vinebre s'ha celebrat la primera Festa del Vimblanc amb tretze elaboracions diferents,[6] una festa que ha conegut la tercera edició el 2019.[10]
Referències modifica
- ↑ «Vimblanc de Vinebre». Gastroteca. Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, 2019. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Cellers Unió elabora un Vimblanc amb Pedro Ximénez». Nació Digital –Cupatges, 06-05-2019.
- ↑ 3,0 3,1 Francàs, Ramon «El vimblanc reneix». El Món, 10-04-2019. Arxivat de l'original el 2019-10-12 [Consulta: 12 octubre 2019]. «Aquest vi dolç tradicional a Catalunya compta amb diverses elaboracions, i ara sembla que visqui un especial renaixement, des de la Ribera d'Ebre al Priorat, i fins i tot passant pel Penedès.»
- ↑ «Vimblanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Vimblanc de Vinebre». Xarxa Ebre Biosfera. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ 6,0 6,1 Troyano i Puig, Ruth «El vimblanc, del celler al pati de l'escola». Ara, 20-12-2017.
- ↑ Roset, Ramon «Les grans soleres de Cellers Unió (1a part): Vimblanc PX Solera 2004». El Món, 27-06-2019.
- ↑ «Vinebre recupera el tradicional 'Vimblanc', un vi dolç que solia acompanyar les postres en les grans ocasions». TV3 – Notícies. CCMA – 324cat, 24-12-2012. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ Morell, Cati «Ferrer Bobet 2016, Vinari d'or al millor vi de l'any 2019». El Punt Avui, 12-10-2019, pàg. 15.
- ↑ «La Fira del Vimblanc de Vinebre reivindica el vi nascut de les cendres». Enoturista – Vins i viatges. [Consulta: 12 octubre 2019].
Bibliografia modifica
- Llop i Rams, Anna; Mur i Cervelló, Laura. «Vimblanc». A: Coques i corassons. Valls: Cossetània Edicions, 2004, p.126. ISBN 9788497910798.
Enllaços externs modifica
- «Vimblanc, el vi de Vinebre» (vídeo). Vinebre Turisme & Auberge.digital, 11-10-2018.
- «Bótes on reposa el vimblanc». L'immaterial – Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre, 23-03-2017. [Consulta: 12 octubre 2019].[Enllaç no actiu]