Vicent de Beauvais

(S'ha redirigit des de: Vincent de Beauvais)

Vicent de Beauvais OP (Boran-sur-Oise, 1184 / 1194 - Abadia de Royaumont, Asnières-sur-Oise, 1264) fou un teòleg i erudit medieval de l'orde dels dominics, autor de l'enciclopèdia Speculum Maius, un compendi del saber de l'època. El seu nom li ve del monestir de Beauvais, indret on visqué per un període indeterminat. Poc més se sap de la seva vida, a part de la seva relació amb monarques de diversos països europeus i una estada a Royaumont, citat a la seva obra magna. També escrigué un tractat sobre l'educació dels prínceps, De eruditione filiorum regalium, i diversos sermons de renom.

Infotaula de personaVicent de Beauvais
Vincent de Beauvais.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Vincent de Beauvais Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1190 Modifica el valor a Wikidata
Beauvais Modifica el valor a Wikidata
Mort1264 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Beauvais Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPedagog, frare dominicà, filòsof, escriptor, zoòleg, naturalista i enciclopedista Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Discogs: 4137980 Modifica el valor a Wikidata

Notes biogràfiquesModifica

Sols coneixem amb certesa les dades biogràfiques que contenen els pròlegs de les obres que va escriure per al rei Lluís IX, el Sant. Nasqué a l'inici del regnat de Felip August, probablement entre 1184 i 1194, a la diòcesi de Beauvais. Així ho indica en dues de les seves obres,[1] en denominar-se Frater Vincentius Beluacensis. Vers els 1215 es va traslladar a París, on començava a quallar la seva universitat com a referent intel·lectual, filosòfic i teològic d'occident. En aquest àmbit es formà Vicent de Beauvais, vinculat al Col·legi de Sant Quintí fundat 1218 per als estudiants de teologia pobres.

Entorn de 1229 formà part del grup de dominics enviat a consolidar el convent de Beauvais, creat quatre anys abans. Alliberat de tota obligació per a centrar-se en l'estudi dels textos bíblics. Gradualment s'estengué la seva fama com a predicador i d'excel·lent home de lletres. Aquest fet el portà a ser cridat per al rei Lluís IX interessat per l'elaboració per part de Beauvais d'un magne compendi que pretenia abastar la totalitat dels coneixents l'època.[2]

A l'abadia cistercenca de Royaumont, fundada pel monarca a la Val-d'Oise entre 1228 i 1235, Vicent de Beauvais va exercir el càrrec de lector entre 1246 i els últims anys de la dècada següent. Aquesta docència en l'àmbit del Cister obeïa a la reclamació d'impulsar la formació teològica seguint les directrius de 1215 del Concili del Laterà. Aquest lectorat tenia un doble vessant organitzar l'escola de l'abadia i exercir un cert mestratge i consell prop de la família reial especialment en el terreny educatiu i cultural. Al mateix temps es dedicà intensament a l'escriptura i redacció de bona part de la seva obra. De Beauvais en el darrer tram de la seva vida deixà l'abadia de Royaumont, segons ell mateix reporta, probablement al convent de Beauvais, a París. Morí entorn de l'any 1264.[2]

Selecció d'obresModifica

  • Speculum Majus (Mirall Major), producció senyera de Vincent de Beauvais i magna compilació dels coneixements medievals. Comprèn tres parts: Speculum Naturale que aplega 32 llibres; Speculum Doctrinale amb 17 llibres i Speculum Historiale format per 31 libres. A la que s'afegí Speculum morale.
  • De eruditione filiorum regalium, sobre l'educació dels prínceps escrit a instàncies de la reina Margarida.
  • Tractatus consolatorius de morte amici,

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vicent de Beauvais

ReferènciesModifica

  1. El Liber consolationis pro morte amici i el Tractatus de morali principis institutione.
  2. 2,0 2,1 ADEVA, I. i VERGARA, J. Introducció a BEAUVAIS, Vicente de, Tratado sobre la formación de los hijos de los nobles. 1246, Madrid: BAC, 2011, p. 3 i ss.