La violència verbal és un tipus de violència.[1]

Moltes cultures tenen dites i expressions similars que afirmen que les paraules són inofensives, de manera que estableixen una tradició d'ignorar les agressions verbals. Malgrat açò, un ús regular i sistemàtic de l'agressió verbal dirigit als aspectes en què una persona és especialment sensible implica un maltractament verbal.[1]

Una relació funcional es caracteritza perquè els membres de la parella descobreixen els punts sensibles i es cuiden de no ferir-se en eixe aspecte.[1] Quan s'empra el maltractament verbal es pretén especialment dirigir-lo cap a aquests punts sensibles amb determinades paraules i tons de veu.[2]

Un maltractament verbal pot tractar els temes relacionats amb la pròpia persona, com menysprear-la, ridiculitzar-la, insultar-la, criticar els éssers estimats de la persona o amenaçar-la amb altres formes de violència contra aquesta persona o altres que aquesta persona aprecia. El maltractament verbal pot tractar el rerefons cultural de la víctima (religió, cultura, idioma, orientació sexual percebuda i/o tradicions).[2]

La violència verbal de gènere pot incloure comentaris i acudits.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Veur, 2011, p. 73.
  2. 2,0 2,1 2,2 Veur, 2011, p. 74.

Bibliografia

  • Veur, Dennis van der; [et al]. Las cuestiones de género son importantes : manual sobre cómo abordar la violencia de género que afecta a los jóvenes. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad, Centro de Publicaciones, 2011. ISBN 978-84-767071-2-8.  (Edició oficial en anglès)