Obre el menú principal

Violeta Friedman (1930 Marghita, Transsilvània [en aquesta època, pertanyia a Romania] — Madrid, 4 d'octubre de 2000) va ser una supervivent del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau.

Infotaula de personaVioleta Friedman
Biografia
Naixement 1930
Marghita Romania Romania
Mort 4 d'octubre de 2000(2000-10-04) (als 70 anys)
Es coneix per Va portar al Tribunal Constitucional Léon Degrelle per negacionisme
Activitat
Ocupació Periodista i activista dels drets humans
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

En el marc de les polítiques nazis de persecució dels jueus, va ser deportada el 1944 al camp d'extermini Auschwitz-Birkenau, amb catorze anys d'edat.[1] Va perdre la major part de la seva família a les mans dels nazis:[1] els seus pares, els seus avis i la seva besàvia, de 93 anys, van morir gasejats, salvant-se únicament ella i la seva germana.[2]

Després de la Guerra Mundial va viure a Canadà i posteriorment es va establir a Caracas (Veneçuela), on va contreure matrimoni.[2] En 1965, després d'haver-se divorciat, es va traslladar a Espanya amb una filla seva.

En 1985, sentint-se indignada per unes declaracions de l'ex cap de les Waffen SS Léon Degrelle a la revista Tiempo on negava l'Holocaust i manifestava opinions antisemites i racistes,[3] va emprendre acciones judicials contra ell, amb l'ajut de l'advocat espanyol Jorge Trías Sagnier.[2] Només va veure que se li donava la raó després d'una llarga seqüència de sentències desfavorables a les seves pretensions. Per fi el 1991 el Tribunal Constitucional d'Espanya va considerar que Degrelle havia atemptat contra l'honor de Violeta Friedman i de les víctimes dels camps nazis. Aquesta sentència, a més, va asseure doctrina constitucional i va servir com a precedent per a la reforma del Codi Penal d'Espanya.[3]

Les seves despulles descansen al cementiri jueu de Madrid.[4]

Obres publicadesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Inmigración y universidad: prejuicios racistas y valores solidarios, pàgina LVIII.
  2. 2,0 2,1 2,2 VIOLETA FRIEDMAN. IN MEMORIAM en la página del Moviment contra la Intolerància.
  3. 3,0 3,1 3,2 Biografía.
  4. Violeta Friedman, a ABC.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica