Violeta Friedman

Violeta Friedman (1930 Marghita, Transsilvània [en aquesta època, pertanyia a Romania] — Madrid, 4 d'octubre de 2000) va ser una supervivent del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau.

Infotaula de personaVioleta Friedman
Biografia
Naixementabril 1930 modifica
Marghita (Romania) (en) Tradueix modifica
Mort4 octubre 2000 modifica (70 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentHoyo de Manzanares modifica
Dades personals
Conegut perVa portar al Tribunal Constitucional Léon Degrelle per negacionisme
Activitat
OcupacióPeriodista i activista dels drets humans

BiografiaModifica

En el marc de les polítiques nazis de persecució dels jueus, va ser deportada el 1944 al camp d'extermini Auschwitz-Birkenau, amb catorze anys d'edat.[1] Va perdre la major part de la seva família a les mans dels nazis:[1] els seus pares, els seus avis i la seva besàvia, de 93 anys, van morir gasejats, salvant-se únicament ella i la seva germana.[2]

Després de la Guerra Mundial va viure a Canadà i posteriorment es va establir a Caracas (Veneçuela), on va contreure matrimoni.[2] En 1965, després d'haver-se divorciat, es va traslladar a Espanya amb una filla seva.

En 1985, sentint-se indignada per unes declaracions de l'ex cap de les Waffen SS Léon Degrelle a la revista Tiempo on negava l'Holocaust i manifestava opinions antisemites i racistes,[3] va emprendre acciones judicials contra ell, amb l'ajut de l'advocat espanyol Jorge Trías Sagnier.[2] Només va veure que se li donava la raó després d'una llarga seqüència de sentències desfavorables a les seves pretensions. Per fi el 1991 el Tribunal Constitucional d'Espanya va considerar que Degrelle havia atemptat contra l'honor de Violeta Friedman i de les víctimes dels camps nazis. Aquesta sentència, a més, va asseure doctrina constitucional i va servir com a precedent per a la reforma del Codi Penal d'Espanya.[3]

Les seves despulles descansen al cementiri jueu de Madrid.[4]

Obres publicadesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Inmigración y universidad: prejuicios racistas y valores solidarios, pàgina LVIII.
  2. 2,0 2,1 2,2 VIOLETA FRIEDMAN. IN MEMORIAM en la página del Moviment contra la Intolerància.
  3. 3,0 3,1 3,2 Biografía.
  4. Violeta Friedman, a ABC.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica