Obre el menú principal

Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules

Per a l'ús de majúscules o minúscules cal seguir les normes en català. En alguns casos hi ha unes regles ben definides i en d'altres es tracta de convencions amb diverses vacil·lacions. En aquesta pàgina s'expliquen les recomanacions a seguir en la Viquipèdia en català per uniformitat, basades en les pràctiques més comunes en les fonts de referència.

Funció d'èmfasiModifica

No utilitzeu mai majúscules en paraules senceres com a èmfasi, ni en els títols i encapçalaments ni en el text. L'èmfasi per ressaltar un terme es fa amb la negreta però amb un ús molt limitat. Si és necessari emfatitzar que un mot té un significat especial, utilitzeu la cursiva.

És una excepció una citació textual que reprodueix el tipus de lletra original. L'únic cas on s'utilitzen títols de pàgines amb majúscules és per les dreceres.

Funció demarcativaModifica

S'escriu amb majúscula quan comença una frase desprès d'una pausa: a principi de text i desprès de punt. Altres signes de puntuació poden acabar o no una frase.

  • Signes d'admiració i interrogació: marquen una pausa si no van seguits d'un altre signe de puntuació.
  • Punts suspensius: poden tenir la funció de punt per acabar una frase o bé marcar una suspensió reprenent la frase sense cloure-la.
  • Dos punts: en general no marquen una pausa, però si va seguit d'una citació llavors es respecta la majúscula inicial de la citació original.
  • Parèntesis: el text dins d'uns parèntesis comença amb minúscula, excepte si va precedit d'un punt (llavors és una frase que ha d'acabar amb punt dins els parèntesis).
  • Llista d'enumeracions, normalment introduïda amb dos punts, pot presentar dos casos:
    1. Amb majúscula inicial quan es tracta d'oracions o sintagmes nominals llargs (amb punt final). (Aquesta llista n'és un exemple.)
    2. Amb minúscula inicial quan es tracta d'una llista de mots o sintagmes nominals (sense signe de puntuació final). Exemple:
      Una llista d'enumeracions pot presentar dos casos:
      • majúscula inicial
      • minúscula inicial

Funció distintivaModifica

Van amb majúscula els noms propis (un individu determinat que es distingeix d'altres) i els noms concrets (un individu únic i singular). A continuació es presenten diferents casos que es poden classificar per tipus segons els mots que només duen majúscula:

  • substantius, adjectius qualificatius i adjectius numerals que expressen ordre
  • substantius
  • adjectius qualificatius i adjectius numerals que expressen ordre
  • lletra inicial absoluta
  • cap majúscula

PersonesModifica

Càrrecs, títols i tractamentsModifica

Els càrrecs oficials, títols nobiliaris i eclesiàstics, titulacions acadèmiques i altres formes de tractament de cortesia en català, s'escriuen amb minúscula, tant si precedeixen el títol com el titular:

el president Bush, el president de la Generalitat, el bisbe d'Urgell, la reina Sofia, el rei de França, el general De Gaulle, mossèn Alcover, ...

En canvi, s'escriuen amb majúscula:

  • les formes abreviades: Mn. Alcover, el Dr. Orós, Sta. Maria, ...
  • les formes no catalanes: Sir Lawrence, Doña Urraca, Monsieur Dupont, ...
  • els tractaments protocol·laris: el Molt Honorable Senyor Mas, Sa Santedat el Papa, ...
  • els noms que han esdevingut literaris o artístics: el Rector de Vallfogona, el Marquès de Sade, ...

Personatges religiososModifica

La paraula sant s'escriu en minúscula: sant Pau. Però s'escriu en majúscula, quan forma part d'un topònim (Sant Jaume de Frontanyà), d'un edifici (monestir de Sant Cugat), d'una planta (herba de Sant Joan) o en diverses expressions (camí de Sant Jaume, foc de Sant Elm).

Pel que fa a altres personatges: Maria –la Verge Maria, Nostra Senyora, la Mare de Déu–, Jesús –el Fill de Déu, Nostre Senyor, el Nen Jesús, Jesús Infant–. I també, l'Esperit Sant, la Santíssima Trinitat.

Períodes geològicsModifica

Els noms propis de temps geològics s'escriuen amb majúscula inicial (p. ex. «el Juràssic»). Les formes adjectivades d'aquests substantius s'escriuen amb minúscula inicial (p. ex. «els estrats juràssics»). Els períodes no geològics, en canvi, s'escriuen amb minúscula inicial.[1][2]

Imperis i regnes anticsModifica

Encara que hi ha diferents opcions estilístiques vàlides, en la Viquipèdia els imperis o regnes antics s'escriuen amb majúscules inicials (Imperi Romà, Imperi Xinès, Imperi Maia, Imperi Seljúcida, Imperi Romà d'Orient, Regne Visigot, Regne Longobard, Regne de Kent...), de manera anàloga als noms dels imperis o regnes posteriors amb un nom oficial definit (Imperi Rus, Imperi Austrohongarès, Imperi Japonès, Imperi Otomà, Regne de Suècia, Regne dels Països Baixos, Regne d'Espanya...).

Moviments artístics i culturalsModifica

Les denominacions d'estils i corrents artístics i culturals, sovint acabades amb el sufix -isme, s'escriuen en minúscula: modernisme, noucentisme, neoclassicisme, expressionisme, simbolisme, dadaisme, cubisme, surrealisme... També: art gòtic, estil romànic, el segle d'or de les lletres catalanes.

En canvi, per a designar períodes temporals més o menys delimitats fem servir les majúscules: el Barroc, la Renaixença, el Renaixement, la Il·lustració.

Llibres sagratsModifica

Els llibres sagrats tenen tradicionalment un tractament diferent dels altres casos de títols de llibres. Com a norma general s'apliquen majúscules als substantius, adjectius qualificatius i adjectius numerals que expressen ordre. En el cas dels llibres de la Bíblia se segueix el criteri usat per la Bíblia Catalana Interconfessional.

Notes musicalsModifica

Les notes de l'escala musical, els acords, les tonalitats, s'escriuen en minúscula: do, re, mi, fa, sol, la, si. Per exemple: Missa en si menor, tonalitat de re major.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica