Viquipèdia Discussió:Secció d'introducció/Arxiu 1
 | Discussió arxivada Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina Viquipèdia Discussió:Secció d'introducció. |
Referències pel nom de l'article
A la secció de les referències, jo hi afegiria que la introducció és on apareix per primer cop el nom de l'article i, si el nom de l'article i noms alternatius necessiten referències, el lloc per posar-les és a la primera frase o on s'esmentin aquests noms. Això és molt habitual als articles d'espècies d'éssers vius anomenats amb un nom vulgar de l'espècie.--Pere prlpz (disc.) 21:20, 25 març 2014 (CET)
- La qüestió de referències és prou obert perquè pot dependre de cada cas. Resumint les possibilitats:
- Sense referències en la introducció i amb referències en el cos de l'article. En principi, cas "normal", si no hi ha altres motius, per evitar distreure l'atenció en la introducció i no sobrecarregar-la.
- Amb referències tant a la introducció com al cos de l'article. Cas per qüestions polèmiques on cal posar la referència cada vegada que s'esmentin i no poden passar alt de la introducció sense aclarir-les de seguida.
- Amb referències en la introducció i sense referències en el cos de l'article. Cas en que el punt a referenciar només es troba en la introducció. En fet que ja s'hagi referenciat en la introducció no treu que no es referenciï en el cos de l'article on se suposa que es desenvolupa amb més detall. Com diu en algun altre lloc de la pàgina, cal considerar si obrir una secció d'etimologia, denominacions o explicacions sobre els noms, i llavors es podrien traslladar les referències allà.
- El cas que comentes dels articles d'espècies suposo que es tracta del cas 3.
- --V.Riullop (parlem-ne) 23:30, 25 març 2014 (CET)
- Sí, és el tercer cas. De fet, bona part de les inclusions de {{diec}} són de les introduccions dels articles per referenciar com es diu en català el tema de l'article, en articles sense secció d'etimologia pels noms catalans. Si la qüestió de les referències queda prou oberta potser no cal parlar específicament de les referències pels noms, tot i trobo que estaria bé que s'esmentés aquí o a Viquipèdia:anomenar pàgines.--Pere prlpz (disc.) 23:43, 25 març 2014 (CET)
Noms científics
La guia hauria d'aclarir si, quan el nom de l'article és un nom vulgar, els noms científics van en negreta o no:
- La mallerenga carbonera (Parus major) és un ocell..
- La guineu, guilla o rabosa (Vulpes vulpes) és un cànid...
O bé:
- La mallerenga carbonera (Parus major) és un ocell..
- La guineu, guilla o rabosa (Vulpes vulpes) és un cànid...
La primera és la pràctica més habitual (i jo crec que estèticament més agradable). La segona seria l'aplicació estricta de la norma de posar en negreta els noms alternatius.--Pere prlpz (disc.) 21:28, 25 març 2014 (CET)
- Justament la secció en:Wikipedia:Manual of Style/Lead section#Organisms me l'he saltat perquè no l'entenia. Rellegint crec que la idea és: en negreta si s'usen habitualment en català i només en cursiva si no són denominacions habituals. Diria que en català la gran majoria serà només en cursiva. De fet, és el mateix que per les denominacions en altres llengües, posada en cursiva entre parèntesis quan és informació addicional rellevant. L'aplicació "estricta" pels noms alternatius es refereix sempre als noms d'ús habitual en català, sinó no cal que estiguin en la primera frase, i tampoc entre parèntesis. --V.Riullop (parlem-ne) 23:56, 25 març 2014 (CET)
- En general, crec que podem deixar el nom científic en negreta i cursiva per quan el nom de l'article sigui el nom científic, que gairebé sempre serà quan no hi hagi un nom vulgar.--Pere prlpz (disc.) 00:58, 26 març 2014 (CET)
Detalls excessius
A l'apartat de detalls excessius s'hi pot esmentar els sinònims quan n'hi ha molts. Per aquests casos podem recomanar posar només els que surtin als diccionaris normatius i posar les altres variants en una altra secció.--Pere prlpz (disc.) 23:19, 25 març 2014 (CET)
- Ampliat, incidint en allò que sigui notable, digne de ser notat d'entrada. --V.Riullop (parlem-ne) 10:28, 26 març 2014 (CET)
Fórmula química i negreta
L'exemple de l'hidròxid sòdic, amb la fórmula química en negreta, tractada com un sinònim, veig que es dóna molt poc, i que a més quedaria bé en molt pocs articles. Buscant una mica, només he trobat la fórmula en negreta a àcid clorhídric. No sé si canviar d'exemple o directament recomanar que la fórmula no es posi en negreta. De fet, la norma per les fórmules químiques hauria de ser coherent amb la norma pels noms científics d'éssers vius.--Pere prlpz (disc.) 23:31, 25 març 2014 (CET)
- Canvio l'exemple, segurament no és el millor encara que anava bé per indicar tant una abreviatura com un sinònim. La idea és que "si el tema de la pàgina té una abreviatura usada comunament... es posa en negreta". Pot ser discutible quines fórmules químiques són de coneixement comú, suposadament per un lector culte mitjà, però per exemple «aigua (H2O)» o bé «plata o argent (Ag)» em semblen clares. --V.Riullop (parlem-ne) 10:56, 26 març 2014 (CET)