Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2018-19 (II)/Grup 6

Integrants del grup 6

Els membres del grup 6 són:

Nom i cognoms	Usuari de Viquipèdia
Aurèlia Rafael Linares	Arafaell
Josep Estadella Tarriel	Jestadella
Roger Griset Miró	Rogergriset
Maria Rosa Sitjes Figueras	Usuari:RSitjes

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	Rosa Sitjes	X	X	X	X
Elements de l'artícle a modificar	tots	X
Documentació	tots de manera individual	X
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual	X
Publicació al taller	tots		X
Revisió	Aurèlia		X
Verificació	Aurèlia		X
Notificació al professor	Roger			X
Publicació a Viquipèdia	Josep Estadella			X
Reflexió de grup	Tots				X

Text de l'article "Bot conversacional"

Un bot conversacional és un programa que simula mantenir una conversa amb un humà. Habitualment, la conversa s'estableix a través d'un teclat, encara que també hi ha models que disposen d'una interfície d'usuari multimèdia. Més recentment, s'ha començat a utilitzar programes convertidors de text a so (CTV), dotant de major realisme a la interacció amb l'usuari.

Per establir una conversa s'han d'utilitzar frases fàcilment comprensibles i que siguin coherents, encara que la majoria dels bots conversacionals no aconsegueixen comprendre-les del tot. En el seu lloc, tenen en compte les paraules o frases de l'interlocutor, que els permetran utilitzar una sèrie de respostes preparades per endavant. Així, el bot és capaç de seguir una conversa amb més o menys lògica, però sense saber realment de què està parlant.

Definició

Els bots conversacionals són anomenats col·loquialment "xatbots". El terme “xatbot“ és el resultat de la suma dels mots Xat (de l'anglès chat, "xerrar") i “Bot” (contracció del terme Robot, programa informàtic que imita el comportament d’una persona).

Va ser emprat per primera vegada per Michael Mauldin al 1994 en el seu article "ChatterBots, TinyMuds, and the Turing Test: Entering the Loebner Prize Competition".

La definició clàssica de xatbot (o bot conversacional) és  programa d’intel.ligència artificial  que processa missatges en llenguatge natural emesos per l’usuari a través de sistemes de teclat o audio i que genera respostes que són enviades de nou a l’usuari, amb l’objectiu de simular una conversa real entre dos humans.  

També se’ls denomina «assistents virtuals» o «assistents personals» quan permeten una interacció detallada i atenta a les necessitats particulars de cada usuari. Quan l’objectiu final d’aquests programes és donar resposta a dubtes i/o sol.licituds respecte a un tema específic sense necessitat que existeixi un intermediari humà es denominen “assistents virtuals”.

Antecedents i història dels xatbots

Van començar com un joc, però avui en dia estan molt estesos. Els xatbots més clàssics i primerencs són ELIZA, SmarterChild, Parry i SHRDLU, entre els més recents es troben ALICE o Jabberwacky i Dr. Abuse (de Barres & Boronat) molt semblant a ELIZA.

Els programes més avançats són capaços de mantenir una conversa lògica i pseudo intel·ligent en un idioma. Alguns dels més complexos estan programats en C++, Delphi o similars, i altres més senzills en Action Script, PHP, VBScript, etc. Fins i tot, alguns d'ells poden ser consultats via web. N'hi ha molts d'altres amb àmplia presència en xarxes d'IRC.

L'any 2005, Microsoft i Colloquis Inc (empresa d'automatització conversacional radicada a Silicon Valley), van posar en funcionament un robot conversacional per Encarta. Després de l'experiència amb SmarterChild, van decidir fer un pas endavant produint un xatbot qualitativament més complex i capaç d'aprendre (a un nivell encara bastant bàsic). A més, a la complexitat conversacional i intel·lectual es va afegir la possibilitat d'interaccionar en diferents idiomes, inclòs l'espanyol.

Darrerament els xatbots s’han popularitzat gràcies al fet que poden facilitar algunes tasques que les persones fan habitualment, com ara buscar informació a internet. S’utilitzen en programes de missatgeria instantània i en aplicacions; a més, poden donar suport als processos d’aprenentatge. Són molts els serveis que introdueixen xatbots, com ara els bancaris o els d’entreteniment.

Els xatbots poden atendre a les persones d’una manera personalitzada, la qual cosa és molt valorada i important en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquests programes tenen la capacitat d’aconseguir molta informació sobre les persones que els utilitzen i poden estar operatius durant les 24 hores del dia, sense necessitat de descansar cap dia de l’any, la qual cosa els fa especialment útils per desenvolupar determinades tasques.

Elements que integren un xatbot

Segons estableix Nieves (2018) els components fonamentals d’un xatbot són els següents:

• La intel·ligència artificial. Suposa l’aspecte principal dels xatbots i fa referència a la capacitat del bot per a interpretar les respostes i decidir en base a les mateixes. Es gestiona i processa el llenguatge natural i es suggereixen possibles respostes a l’usuari per a que, de forma quasi inconscient, faciliti la feina aconseguint resultats ràpids i fent possible la interacció de l’humà amb el xatbot.  El processament del llenguatge natural ha de ser únic i independent a cada plataforma.
• Experiència d’Usuari (/UX): Aborda el disseny del que será el diàleg entre el xatbot i l’humà, i ha de permetre l’establiment d’una conversa que resulti el més natural, coherent i intel·ligent possible. També ha de requerir el mínim procés d’aprenentatge per part de l’humà, essent el xatbot qui ha d’aprendre com dialogar amb l’humà i no a l’inrevés.
• La interfície d’usuari (IU): Fa referència a les característiques visuals i/o de veu de les converses amb el xatbot. Té en  compte aspectes com el vocabulari del públic objectiu, pronunciacions, ajuts visuals... La personalitat del xatbot pel què fa a més o menys formalitat, to de veu, volum... són també rellevants i es recomana un estil de resposta concret i concís.
• El disseny conversacional: Es recerca dotar la interacció entre el xatbot i l’humà de la lògica humana.  Els experts en el desenvolupament del llenguatge dels xatbots intenten replicar a la perfecció com parlen i interactuen els humans i això incideix en la personalitat del xatbot, que ha de ser escollida per a les diferents cultures.

Interfícies i plataformes

La interfície comunicativa permet la interacció entre la persona i el xatbot i determina la manera com es produeix aquesta interacció. Tenint en compte aquest aspecte es distingeixen tres tipus de xatbots:

• Aquells que es basen en caixes de text (chatterboxes).
• Els assistents virtuals personificats.
• Els físics.  

Hi ha diverses plataformes que permeten desenvolupar xatbots, com ara IBM, Google, Amazon o Facebook. Pel que fa als principals assistents virtuals que trobem Siri (Apple), Bixby (Samsung), l’Assistent de Google i Cortana (Microsoft). Així mateix, hi ha diverses aplicacions de missatgeria instantània que permeten integrar xatbots.

Els xatbots en educació

Els xatbots també són presents en diferents àmbits del món educatiu, desenvolupats per la realització de determinades tasques.

Podem trobar xatbots facilitadors de gestions administratives com gestió de matrícules, dubtes administratius, o gestió de l’expedient. Permeten la interacció entre els LMS i l’estudiant, facilitant l’accés a informació en qualsevol lloc i moment. Dins d’aquest grup s’inclourien xatbots com Otto (facilita accés a continguts educatius i informació allotjada dins de la web o LMS) o Ivy (Inclou elements de gestió de serveis financers o matriculació). Altres xatbots van dirigits a la resolució de dubtes: són xatbots que responen a preguntes dels estudiants en tot l’àmbit de la universitat, ja sigui sobre temes administratius o dels continguts de les assignatures, com el xatbot Genie.

També s’han desenvolupats xatbots dirigits a l’acompanyament i motivació dels estudiants. La seva funció és disminuir el risc d’abandonament i procrastinació que sovint observem a l’educació en línia. Requereixen poder entendre les emocions que expressa l’estudiant i ser capaç d’anticipar-se a les seves necessitats adaptant, quan cal, els continguts. Dins d’aquest marc s’hi inclouen xatbots com Ani (que integra elements de tutorització personalitzada i motivació per als estudiants, similar a un tutor virtual) o els robots físics Botter (robot físic desenvolupat per la UOC capaç d’emetre vibracions, llums i paraules per motivar a l’estudiant a assolir el itineraris formatius personalitzats) o Pepper i Nao (robots humanoides destinats a la interactuació amb els humans que integren eines de gestió docent, motivació, dinamització de l’aula, etc.).

Un darrer grup de xatbots educatius el composen aquells destinats a la pràctica d’habilitats, simulacions o reflexió. Aquests permeten el desenvolupament de diferents habilitats i destreses per part dels alumnes.

Finalment, cal dir que la dificultat de la seva programació fa que aconseguir un resultat decent suposi una gran inversió de recursos. No obstant això, la millora en el desenvolupament i modulació tant de les llibreries de vocabulari, com dels algoritmes d'intel·ligència artificial, estan simplificant l'elaboració d'aquests bots. L’any 2017, la companyia israeliana SnatchBot va llançar una pàgina web de creació d’assistents virtuals, confirmant així el potencial de crear robots capaços d’analitzar sentiments.

No s'ha aconseguit un bot que sigui capaç de mantenir una conversa lògicament humana, pel fet que no té autèntica consciència de si mateix. Malgrat això, s'han aconseguit grans avenços que s'apropen cada vegada més a la superació del conegut com "Test de Turing", que comportaria la impossibilitat per part de l'interlocutor d'assegurar si manté una conversa amb un humà o bé un bot o programa informàtic.