Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/CAT/Llatí
- Font: «Orientacions per a l'examen de llatí de les PAU». Universitats Gencat. [Consulta: 22 abril 2020].
- Currículum: «Currículum de la matèria». XTEC. [Consulta: 21 abril 2020].
Bloc 1: la llengua llatina
modifica- Característiques d’una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i deprosòdia.
- Morfosintaxi nominal. Flexió del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic bàsicdels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb unelevat índex defreqüència.
- Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, indefinits, interrogatius,personals, possessius irelatius.
- Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un índexelevat de freqüència (present i pretèrits perfet, imperfet i plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu); formes no personals actives i passives (participis de present i de passat; infinitius de present i de passat); formes considerades irregulars que apareixen ambun elevat índex de freqüència. Construccions de participi id’infinitiu.
- Sintaxi de l’oració simple.
- Sintaxi de l’oració complexa. Coordinació. Subordinació d’aparició més freqüent enllatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per les conjuncions CVM(temporals i temporals-causals), VT (completives, finals, consecutives) / NE(completives i finals) i VT NON(consecutives).
- Preposicions i conjuncions més habituals.
Bloc 2: els textos llatins i la seva interpretació
modifica- Traducció de textos originals en prosa de qualsevol època de la llatinitat, excepció feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfològiques que poden dificultar-ne la comprensió.
- Anàlisi morfosintàctica dels elements que conformen els textos llatins.
- Ús del diccionari de llatí
Bloc 3: el lèxic llatí
modifica- Expressions llatines dels registres estàndard i culte del català.
- Expressions d’origen morfològic divers que s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen com a sintagmes nominals en diferents àmbits.
|
|
- Expressions d’origen morfològic divers que no s’han adaptat a l’ortografia catalana i s’usen en àmbits diferents com a sintagmes nominals en la forma llatina.
|
|
- Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial temporal.
|
|
- Expressions d’àmbit general amb sentit adverbial modal
|
|
- Expressions usades principalment en l’àmbit jurídic
|
|
- Expressions usades principalment en l’àmbit mèdic
|
|
- Expressions usades principalment en els àmbits socioeconòmic i polític
|
|
- Expressions d’origen cristià que s’usen en àmbits generals
|
|
- Expressions referides generalment a l’àmbit universitari
|
|
- Expressions usades per referir-se a tòpics literaris
|
|
- Aforismes i expressions proverbials
|
|
- Altres expressions d’ús general
|
|
Bloc 4: Roma i la pervivència de la cultura clàssica
modifica- Civilització romana
- Urbanisme (disseny, fundació i traçat de les ciutats, muralles) i obres públiques (aqüeductes, ponts i vies).
- L’habitatge (domus, uillae iinsulae).
- El temps d’oci. Forma i funció dels edificis (teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats que s’hi desenvolupaven.
- Els temples.
- Patrimoni arqueològic
- La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco (i els seus monuments)
- La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta (i els seus monuments)
- Literatura. Principals gèneres i autors llatins
- Poesia dramàtica: Plaute i Terenci.
- Poesia èpica: Virgili. Les Metamorfosis d’Ovidi, un poema epicodidàctic.
- Poesia lírica: Horaci.
- Poesia elegíaca: Ovidi.
- Prosa historiogràfica: Tit Livi.
- Oratòria:Ciceró.
- Lectures
- Plaute, Els bessons (obra completa)
- Ovidi, Metamorfosis (selecció):
- Deucalió i Pirra (1,313-415)
- Metamorfosi de Dafne (1,452-567)
- Faetont (2, 1-400)
- Rapte d’Europa (2, 833-875)
- Narcís (3, 339-510)
- Píram i Tisbe (4,53-166)
- Hermafrodit (4, 285-388).
- Perseu i Andròmeda (4, 663-789).
- Aracne (6, 1-145).
- Dèdal i Ícar (8, 183-235).
- Filèmon i Baucis (8,611-724).
- Orfeu i Euridice (10,1-77).
- Midas (11, 85-194).