Sí, ens agrada la resiliència, però es veu amb preocupació que s’obri la porta a l’edició de paga i també preocupen els “premium services”. “És una recomanació amb la que tothom està d’acord. El problema és que s’han inclòs coses que no tenen a vore amb resiliència i generen malestar”.
Dubtes sobre la “formació professional multilingüe”. ¿Una vegada ja ens han format què passa, se’n van? Possible problema de falta de perfils: ¿Quants Viquimedistes tenen com a hobby fer tallers per a talleristes?
Fundraising Strategies: Ara mateix hi ha tres vies de finançament, les dos habituals, microdonacions (WMF) i oferir serveis a entitats que ens paguen (GLAM i Education). Com que la via més acorde amb els ideals de voluntariat és la microdonació/bànner, i això és un coto privat de la WMF i WMDE, ens trobem que si volem invertir més en el Global South, la WMF ha de finançar menys als afiliats habituals, que han de trobar noves vies de finançament. Això obri la porta a una via d’ingressos poc explorada fora dels EUA, les grans donacions per a afiliats. Dubte: ¿Què passa si una companyia de Gas anomenada X fa una quantitat de donacions de tal envergadura que es pot permetre controlar un chapter local? Això es carregaria la independència del chapter local.
“S’ha solucionat el problema dels EUA. Però què ocorre amb altres països, diguem, mitjans? A l’estat espanyol fan falta una sèrie de coses per a recaptar a les quals la WMF no oferix cap solució”.
“Resiliència al South: Ens sembla molt més interessant, i alineat amb el que sembla que demana la gent d’allà, donar diners a Universitats (o altres entitats de serietat garantida) d’allà per a que tinguen internet i una sèrie d’infraestructures que permeten un Wikiclub local, que no donar diners directament a persones físiques que a voltes s’ho prenen com una via d’ingressos i no com una col·laboració”.