“Idees correctes, les vies senzilles de denúncia i la contextualització de les mesures són bones idees”. Queixes del tema brànding pel que afecta a la seguretat de certes persones en llocs conflictius (ara vas i li expliques a la Policia Política de Chunguistan que tu ets el President de Wikipèdia Chunguistan però no tens cap culpa de que fique que “el President Bongolo és un dictador”). Una altra crítica és el codi de conducta universal. Hi ha que ho considera intrusiu en les competències de les comunitats, però també hi ha qui pensa que suposen una defensa dels individus i minories respecte de les majories en certes situacions (cas croata, entre d’altres).
La meua experiència en un any en contacte amb comunitats em diu que:
- 1-Quan hi hagué lio en Catalunya, la WMF no estava ni se l’esperava
- 2-Quan hi hagué lio en Xile, la WMF no fou ni per a preguntar com estaven (a Bolívia, igual però pitjor).
- 3-Quan a Polònia acusen al chapter de filocomunista, la WMF no està ni se l’espera.
- 4- Quan a Argentina acusen al chapter i editors de “militantes”, la WMF…
- 5- Quan a Venezuela fan doxing, la WMF no serveix ni per a esborrar un vídeo de Youtube
Però Venezuela ens ofereix una solució: ells s’han protegit via Access Now.
La meua conclusió: si la WMF té moltes queixes d’incapacitat d’oferir serveis als afiliats, i en seguretat partim d’un nivell tan baix que no tenim capacitat de preguntar “Cómo están” a Xile o Bolívia, invertir diners en açò té riscos d’acabar, com diem a València, cagant per mig cul.
Solució: Ens aliem amb Access Now, Internet Freedom Foundation, o amb el Sursum-Corda. Però té més sentit fer “outsourcing” amb altra Non-Profit que tinga experiència en protegir a comunitats. Perquè nosaltres no en tenim ni puta idea.