Virola

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" data-file-width="941" data-file-height="1103"> Viquiespècies	Viquiespècies <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

*Virola*
	; Virola elongata
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Magnoliales
Família	Myristicaceae
Gènere	Virola ; Aubl., 1775

Virola, coneguda com a epenà, és un gènere botànic d'arbres mitjans, natius de les selves d'Amèrica del Sud, estretament vinculats amb altres Myristicaceae, com ara la Myristica. Comprèn 77 espècies descrites i d'aquestes, només 41 acceptades.^[1]

Descripció

Té fulles llustroses, fosques amb diminutes flors grogues, i emet una olor pungent.

La resina vermellosa fosca de la seva escorça conté diversos alcaloides al·lucinògens, molt notable és el 5-MeO-DMT (a la Virola calophylla), bufotenina (5-OH-DMT), i dimetiltriptamina (DMT); també hi ha beta-carbolina alcaloides harmala, IMAO que potencia els efectes deL DMT. Segons Richard Evans Schultes, l'ús de la virola en rituals màgicoreligiosos es restringeix a nacions de l'occident de la conca del riu Amazones i parts de la conca de l'Orinoco color puya.

Medicina tradicional

Els brots de Virola oleifera produeixen lignano-7-ols i verrucosina amb acció antifúngica a la Cladosporium sphaerospermum en dosis tan baixes com 25 micrograms. El lignano-7-ols oleiferina-B i oleiferina-G treballen en C. cladosporoides a dosis tan baixes com 10 micrograms.^[2]