Visitor Q

pel·lícula de 2001 dirigida per Takashi Miike

Visitor Q (ビジターQ,Bijitā Kyū o Bijitâ Q), és una controvertida pel·lícula japonesa dirigida per Takashi Miike el 2001.[1]

Infotaula de pel·lículaVisitor Q
ビジターQ Modifica el valor a Wikidata
VisitorQ.jpg
Fitxa
DireccióTakashi Miike Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióItaru Era (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKōji Endō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHideo Yamamoto (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYasushi Shimamura (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMikado Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenJapó Modifica el valor a Wikidata
Estrena17 març 2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originaljaponès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Temaincest i família disfuncional Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0290329 Filmaffinity: 621463 Allocine: 36796 Rottentomatoes: m/visitor_q Allmovie: v266295 TCM: 531720 Modifica el valor a Wikidata

FormatModifica

Va ser la sisena i última part de la sèrie Cinema d'Amor.[2] Editades directament en vídeo per cineastes independents després d'una breu però exclusiva exhibició al petit cinema Shimokitazawa a Tòquio. Les sis pel·lícules van ser concebudes com a proves per explorar els beneficis que ofereix el Vídeo Digital de baix pressupost, tals com la major mobilitat de la pel·lícula i les condicions de baixa il·luminació a la disposició dels cineastes. Visitor Q sovint reprodueix l'estil documental d'imatges i pel·lícules casolanes, per la qual cosa evoca un sentit de realisme que contradiu l'humor negre i els elements més estranys de la pel·lícula.[3]

ArgumentModifica

Un reporter televisiu que va entrar en el núvol de l'oblit tan bon punt va ser atacat pels joves d'una banda (els quals el van violar amb un micròfon i van gravar tota l'escena amb una càmera), tracta de realitzar un documental sobre la violència juvenil i el sexe. Per a això manté relacions sexuals amb la seva pròpia filla i observa al seu propi fill mentre és humiliat per tres companys de col·legi. A casa seva el panorama és poc encoratjador, amb una dona addicta a les drogues i que és habitualment copejada pel fill. En aquest marc abjecte apareix un estrany, anomenat Q, el qual s'integra a la família com si fos un visitant de pas. Tot i així, Q interactua amb tots els membres de la família provocant forts canvis en els individus. Per exemple: aconsegueix que el pare s'interessi per la necrofília (i la practiqui en un hivernacle).[4]

Visitor Q planteja, a través d'algunes reminiscències de Teorema (1968) o Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), ambdues pel·lícules de Pier Paolo Pasolini,[4] i també del cinema trash de John Waters, un retrat feroç no solament de la família japonesa sinó també de la seva societat. No hi ha fets objectius o puntuals que justifiquin la pel·lícula, només allò que és escatològic, l'extrem i el surrealisme grotesc que presideixen gairebé totes les pel·lícules de Takashi Miike. Tal com les velles pel·lícules de Pasolini, Miike no ens mostra la seva història amb subtileses, sinó a crits i amb violència.[4][5]

RepartimentModifica

  • Kenichi Endo com Kiyoshi Yamazaki, el pare
  • Shungicu Uchida com Keiko Yamazaki, la mare
  • Fujiko com Miki Yamazaki, la filla
  • Juny Mutō com Takuya Yamazaki, el fill
  • Kazushi Watanabe com el visitant
  • Shōko Nakahara com Asako Murata.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Bijitâ Q (Video 2001) - IMDb» (en anglès). IMDb. [Consulta: 30 novembre 2016].
  2. «Visitor Q (JAPAN 2001)». www.lovehkfilm.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  3. Mes, Kuriko Sato, Tom. «Midnight Eye interview: Takashi Miike». www.midnighteye.com. [Consulta: 30 novembre 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 Schwartz, Dennis. «visitorq». homepages.sover.net. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 30 novembre 2016].
  5. «Visitor Q (Q Bijitâ) (2002) - Rotten Tomatoes» (en anglès). Rotten Tomatoes. [Consulta: 30 novembre 2016].

Vegeu tambéModifica