Vita Hludovici
La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.
Tipus | obra escrita |
---|---|
Llengua | llatí |
Dades i xifres | |
Gènere | biografia |
Autor
modificaEl treball fou escrit en llatí durant o poc després de l'any 840 per un autor anònim al qual hom anomena convencionalment “Astronomus”, “l'Astrònom” o alguns cops “l'Astrònom Llemosí”. Això és degut als nombrosos comentaris força detallats en matèries astronòmiques en el treball en el qual es descriu com "un que té coneixement d'aquest tema".[1] Va ocupar un lloc a la cort de Lluís el Pietós, i la seva formació cultural i les referències religioses suggereixen que no era un home d'Església.[2] Hom ha conjecturat, basant-se evidències trobades al text, que l'autor va néixer al voltant de l'any 800 i que la seva nacionalitat no era ni gòtica ni franca[3]
L'actitud de l'autor cap al seu objecte d'estudi és clarament subordinada i d'admiració, tot i així no idealitza Lluís de la mateixa manera com, per exemple, Einhard ho fa a la seva “Vida de Carlemany”. Hom troba que l'autor fa palés un fort rebuig cap als clergues i els excessos de l'Església Franca, donant pes al punt de vista que no estava connectat formalment a l'Església.[4] No obstant això, les idees més populars recentment (vegeu més avall) l'identifiquen com a clergue.[5]
Identificació
modificaS'han fet diversos intents per a identificar l'autor amb un individu particular. El 1729, pensava Von Eckhart que era un notari adjunt a la cort de Lluís entre el 816 i el 839. Von Simson el 1909 va intentar identificar-lo amb l'Ardiaca Gerolt, un clergue de la cort.[6] Max Buchner, l'autor d'un dels estudis moderns més influents del treball de l'Astrònom el 1940, el va identificar amb Hilduin, canceller de Pipí II i Carles el Calb. Ernst Tremp recolza aquesta opinió en el seu important estudi de 1995, encara que Buchner i Tremp difereixen en aproximadament una dècada en la seva datació de l'obra.[7] Tischler, més recentment, ha proposat que l'Astrònom fou Jonàs d'Orleans, però la teoria d'Hilduin segueix sent la més popular entre els historiadors.[5]
Referències
modifica- ↑ The Astronomer. Vita Hludovici, p. 58.1.
- ↑ The Astronomer. Vita Hludovici, p. Prologue 1.
- ↑ Cabaniss, A. Son of Charlemagne. A Contemporary Life of Louis the Pious. Syracuse: Syracuse University Press, 1961, p. 1–2. ISBN 978-0815620310.
- ↑ Cabaniss, A. Son of Charlemagne. A Contemporary Life of Louis the Pious. Syracuse: Syracuse University Press, 1961, p. 4. ISBN 978-0815620310.
- ↑ 5,0 5,1 Ganz, David «Review: M. Tischler "Einharts 'Vita Karoli'. Studien zur Entstehung"». Francia, 30, 1, 2003, pàg. 314 [Consulta: 27 març 2009].
- ↑ Yitzak Hen and Matthew Innes. The Uses of the Past in the Early Middle Ages. Cambridge: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0521639980.
- ↑ Ganz, David «Review: Ernst Tremp "Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs (Gesta Hludowici imeratoris). Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs (Vita Hludowici imperatoris) "». Francia, 24, 1, 1997, pàg. 208 [Consulta: 27 març 2009].
Bibliografia
modifica- Buchner, Max «Entstehungszeit und Verfasser der "Vita Hludowici" des "Astronomus"» (en alemany). Historisches Jahrbuch, 60, 1940, pàg. 14–45 [Consulta: 27 març 2009].
- Cabaniss, A. Son of Charlemagne. A Contemporary Life of Louis the Pious. Syracuse: Syracuse University Press, 1961. ISBN 978-0815620310.
- King, P.D.. Charlemagne: Translated Sources. Kendal: P.D. King, 1987. ISBN 978-0951150306.
- Tischler, M. Einharts Vita Karoli. Studien zur Entstehung, U¨ berlieferung und Rezeption (en german). Hanover: Hahnsche Buchhandlung, 2001. ISBN 9783775254489.
- Tremp, Ernst. Thegan, Die Taten Kaiser Ludwigs/Astronomus, Das Leben Kaiser Ludwigs (en german). Hannover: Hahnsche Buchhandlung, 1995 [Consulta: 26 març 2009].
Vegeu també
modifica- Gesta Hludowici Imperatoris per Thegan de Trier
Enllaços externs
modifica- Text complet en Llatí de l'edició de Tremp del 1995.
- Texte seleccionat en anglès Arxivat 2005-04-20 a Wayback Machine. sobre el setge de Barcelona de l'edició de P.D. King's del 1989.