Viure i veure
Viure i veure és el títol de les memòries d'Avel·lí Artís-Gener «Tísner», publicades en quatre volums entre el 1989 i el 1996. Per aquests memòries, rebé els premis Ciutat de Barcelona (1989), Crítica Serra d'Or (1990) i Nacional de Literatura (1992).[1]
| Tipus | memòries  |
|---|
Estructura de l'obra modifica
A Viure i veure, Tísner narra, en primera persona i amb profusió de noms i detalls, les seves experiències bèl·liques i, per extensió, de la resta de combatents de la República, oferint una visió personal i punyent de la Guerra Civil espanyola. Aquestes memòries de guerra s'inicien amb la narració del record d'un viatge en cotxe sota l'ardent sol tropical de Mèxic i amb la visió d'una vella del país que feia anar un teler manual.[2]
Tísner no es conforma amb la linealitat cronològica pròpia de les memòries i organitza l'entramat del llibre de manera que la guerra forma la bastida bàsica, però amb afegits de records cronològicament distants (tant de la infantesa, com de l'exili mexicà, com dels darrers anys) que hi interfereixen, amb la intenció de crear una mena d'il·lusió de lliure associació d'idees pròpia d'una conversa. D'aquesta manera, a mesura que s'avança en la lectura, hom no només s'informa detalladament dels dos anys i mig de guerra, sinó que també pot reconstruir, a grans trets, la resta de la història de la formació i el desenvolupament de la personalitat de l'autor al llarg del temps.[2]
Contingut de l'obra modifica
Al primer volum s'hi troba el jove ninotaire i escriptor d'El Be Negre, La Rambla, L'Esquella de la Torratxa i La Publicitat que veu esfumar-se les seves primeres vacances a causa del sollevament militar de l'any 1936. A aquest episodi el segueix el seu allistament voluntari a les forces republicanes, el front, el darrer dinar amb el pare i els germans i el Tísner capità de l'exèrcit amb vint-i-cinc anys. Al segon volum, Tísner esdevé tinent coronel als vint-i-set anys, per nou minuts, els que transcorregueren des del seu nomenament al lliurament de les armes als gendarmes. En l'endemig, la formació de la 60a Divisió, la batalla de l'Ebre i el pas a l'Estat francès amb 246 homes que miraven una Catalunya perduda malgrat haver posat la vida en perill per defensar-la.[3]
Al tercer volum, la memòria fluctua entre els primers dies passats a França i el retorn de l'exili 26 anys i mig després. Les feines a Mèxic: l'escenògraf teatral, el cinema, el canal 4 de la TV, les exposicions, les connexions amb els intel·lectuals mexicans, la descripció de l'exili, el segon casament, els fills, els llibres, els arbres i, finalment el retorn a Catalunya. El quart, i darrer volum de Viure i veure, reprèn el fil amb l'arribada al port de Barcelona amb la dona i tres dels cinc fills el 1965.[3]
Referències modifica
- ↑ «Avel·lí Artís-Gener». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Serrasolses, Lluís «Sobre Viure i veure». Els Marges, 43, febrer 1991.
- ↑ 3,0 3,1 Badiella, Jordi. «Viure i veure | Quadern de llibres». Sonograma, 29-09-2012. [Consulta: 13 abril 2020].