Viquipèdia

Wafi Salih

escriptora veneçolana

Wafi Salih (Valera, 1966) és una poeta i escriptora nascuda a Veneçuela d'ascendència libanesa. S'ha dedicat principalment a l'escriptura poètica, i en menor mesura al relat i assaig. Se la reconeix pel desenvolupament del gènere poètic haiku a Veneçuela.[1]

Infotaula de personaWafi Salih

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Valera (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat dels Andes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Obra literària

modifica

La seva obra lírica comprèn el compromís amb l'Altre, el que pateix la duresa del temps històric i el cinisme del poder vertical, així com també l'aproximació personal i intimista al gènere del haiku que involucra notables referents com el japonès Basho i el mexicà José Juan Tablada.[1][2][3]

Ha publicat 17 llibres en diverses editorials nacionals i de l'estranger, dels quals 11 són del gènere haiku. A Equador es publicà el seu llibre infantil "Cielos Descalzos", sent el llibre més venut el 2008 a l'àmbit infantil.[4][5]

També va ser fundadora de les revistes literàries: "El Farallón de los Naipes" i la revista: "Lápiz, Papel, y Creación".[6] Coordinadora de la Casa Nacional de les Lletres. Capítol Estat Lara,[7] i coordinadora de la Casa de la Poesia Hugo Fernandez Oviol.[8]

En 2017, va tenir lloc el "Concurso por una Venezuela literaria en homenaje a Wafi Salih", organitzat per l'editorial "Negro Sobre Blanco".[9]

Bibliografia

modifica

Poesia

modifica
  • Adagio (1986): Poesia. El seu primer llibre.
  • Los cantos de la noche (1990): Poesia.[10][11]
  • Las horas del aire (1991) Poesia.[12]
  • Pájaro de raíces (2002) Poesia. guanyador de concurs de poesia “Cada Día un libro, 2004”[13][14]
  • El Dios de las Dunas (2005): És un conjunt de textos poètics en prosa que connota una lectura devota i personal de José Antonio Ramos Sucre. És un acte sentit de contrast i solidaritat amb El Líban.[15]
  • Huésped del Alba (2006): és un tríptic en el qual Wafi Salih desenvolupa a plenitud el gènere del haiku com cosmovisió enriquida del món en el vers breu. Poesia.[16]
  • Jugando con la Poesía (2006). Un recull d'experiències d'escriptura infantil de l'estat Lara a 72 grups escolars, com una de les experiències vitals del seu quefer com a promotora de la lectura i l'escriptura.[17][18]
  • Caligrafía del Aire (2007): Haiku.[19][20]
  • Cielo avaro (2018)[21]
  • Cielos descalzos (2009): Poesia.[22]
  • Vigilia de Huesos (2010): Poesia.[23]
  • Con el Indicie d'una Lagrima[24]
  • Honor al Fuego. (2018)[25][26]
  • Consonantes de agua. (2018)[25][27]
  • Sojam. (2018)[25][28]
  • Mas allá de lo que somos. (2018) Assaig.[29]
  • Serena en la plenitud. (2020) Antología.[30]

Assaig i narrativa

modifica
  • Las Imágenes de la Ausente (2012) Assaig.[31]
  • Discípula de Jung (2016): conte.[32]
  • Hombre moreno viene en camino: monòlegs teatrals.

Bibliografia sobre Wafi Salih

modifica
  • Oprime la máscara el cuerpo obicuo de las lágrimas. Eva Guerrero Guerrero.[33]
  • Raíz de Médano: estudio sobre la obra poética y ensayística de Wafi Salih. Estudi sobre l'obra poètica i assagística de Wafi Salih.[34]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Pulido, José. «Wafi Salih dos mundos» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  2. ↑ [enllaç sense format] http://ciudadvalencia.com.ve/biografias-portatiles-22-wafi-salih/ |Consultat el 29/05/2019
  3. ↑ Blanco, Francis. «Poetisas latinoamericanas inspiradas en el haiku» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  4. ↑ [enllaç sense format] https://www.sabersinfin.com/poemas/poemas-de-lo-cotidiano/18706-seleccion-de-poemas-de-wafi-salih | consultat el 29/05/2019
  5. ↑ «Wafi Salih» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  6. ↑ En semblança dins de: Salih M. Wafi. “Los Cantos de la Noche” Mérida. Ediciones Luna nueva. 1990. ISBN 980-11-0013-3
  7. ↑ En semblança dins de: “Cielos Descalzos” Caracas. Ediciones El Perro y la Rana. 1990. ISBN 978-980-14-0494-1
  8. ↑ En semblanza dentro de: Salih Wafi. Las Imágenes de la Ausente. Caracas. Monteavila Editores. 2012. ISBN 978-980-01-1891-7
  9. ↑ [enllaç sense format] https://www.escritores.org/recursos-para-escritores/19093-vi-concurso-por-una-venezuela-literaria-en-homenaje-a-wafi-salih-venezuela
  10. ↑ Salih M. Wafi. “Los Cantos de la Noche” Mérida. Ediciones Luna nueva. 1990. ISBN 980-11-0013-3
  11. ↑ Rivas Saez, Ramón. «Wafi Salih, la poeta oficiante del haikú I» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  12. ↑ Salih M. Wafi. “Las Horas del Aire” Barquisimeto. Universidad Politecnica de Barquisimeto, 1991.
  13. ↑ Salih M. Wafi. “Pájaro de Raices” Mérida. Ediciones Luna nueva.
  14. ↑ Cordero, Mariela. «3 poemas de Wafi Salih #PoesíaVenezolana» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  15. ↑ Salih, Waffi. El Dios de las Dunas. Editorial El Perro y la Rana. (2005). Caracas. ISBN 980-376-292-3
  16. ↑ Salih M. Wafi. “Huesped del Alba” Caracas. Monteavila Editores. 2006 ISBN 980-01-1398-3
  17. ↑ [enllaç sense format] https://solo50.wordpress.com/2014/11/13/haikus-de-wafi-salih-excelente-poetisa-venezolana/ Arxivat 2019-06-01 a Wayback Machine. consultat l'1 de juny de 2019
  18. ↑ Salih M. Wafi. “Jugando con la Poesía” Caracas. CONAC. 2006. ISBN 980-214-189-5
  19. ↑ Amb traducció al francès de Shouda Ben Ghacham, i l'àrab d'Abdul H. Sadoun, dins de la mateixa obra.
  20. ↑ Salih, Waffi.Caligrafía del Aire. Alfalfa, 2007. ISBN 978-84-9821-778-0
  21. ↑ «La poesía generosa de Wafi Salih» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  22. ↑ Salih, Waffi. Cielos Descalzos. Caracas, El Perro y la Rana. 2009. ISBN 978-980-14-0494-1
  23. ↑ Salih, Wafi. Vigilia de Huesos. Editorial Parada Creativa. Barquisimeto, 2009. ISBN 978-980-7372-00-8
  24. ↑ Salih, Waffi. Con el Índice de una Lágrima. Negro Sobre Blanco. 2017
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Amb traducció a l'anglès de Soledad Vásquez Armella, dins de la mateixa obra.
  26. ↑ Salih, Waffi. Honor al Fuego. Zócalo Editores. Táchira. 2018. ISBN 978-980-12-9918-9
  27. ↑ Salih, Waffi. Consonantes de agua. Zócalo Editores. Táchira. 2018 ISBN 978-980-12-9968-4
  28. ↑ Salih, Waffi. Sojam. Zócalo Editores. Táchira. 2018 ISBN 978-980-18-0039-2
  29. ↑ Salih, Waffi. Mas allá de lo que somos. Zócalo Editores. Táchira. 2018
  30. ↑ Mendía, Gladys. «Wafi Salih: Serena en la plenitud» (en castellà). [Consulta: 13 setembre 2021].
  31. ↑ Salih Wafi. Las Imágenes de la Ausente. Caracas. Monteavila Editores. 2012. ISBN 978-980-01-1891-7
  32. ↑ Salih, Wafi. Discípula de Jung. Ediciones Negro Sobre Blanco. ISBN 978-980-424-031-7
  33. ↑ En: “Voces y Escrituras de Venezuela: Encuentro de Escritores Venezolanos”. El perro y la Rana. Caracas. 2011. ISBN 978-980-14-1959-4
  34. ↑ Tomas Martínez Sancho. País de Médano. Zócalo Editores. Táchira. 2018. ISBN 978-980-18-0326-3

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Wafi_Salih&oldid=32970253»