El wahhabisme —de l'àrab الوهابية, al-wahhābiyya— és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme[1][2][3][4] i en especial de l'escola hanbalita. Creat pel reformador religiós Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab al segle xviii, va desenvolupar-se ràpidament gràcies a la seva aliança amb la dinastia Al Saüd de la península Aràbiga. Avui dia ha esdevingut el sistema sociopolític oficial en vigor a l'Aràbia Saudita.

Infotaula d'organitzacióWahhabisme

Bandera de l'Aràbia Saudita, el país d'origen del wahhabisme.

EpònimIbn Abd-al-Wahhab Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusideologia
Religiósunnisme
Història
FundadorIbn Abd-al-Wahhab Modifica el valor a Wikidata
Activitat
MovimentAtharisme i salafisme Modifica el valor a Wikidata

Es tracta d'un sistema religiós extremadament rigorista, a causa de la creença del seu fundador que tot el que va aparèixer en l'islam després de les tres primeres generacions a partir del profeta era innovador i corrompia la fe. Per això, el wahhabisme preconitza utilitzar tan sols l'Alcorà i els hadits com a font de la religió, i prescindir de qualsevol altra noció aportada per la tradició, fins i tot d'aquella del consens comunitari (ijmà), que és un dels principis fonamentals del sunnisme.[5] També es caracteritza per la seva voluntat d'expansió i avui dia ha estès considerablement la seva influència amb la creació de centres d'estudis i de mesquites arreu del món, finançades amb l'ajut dels recursos econòmics de la dinastia saudita.[6]

El terme wahhabita va ser utilitzat al principi pels seus detractors; per això, els seus seguidors prefereixen anomenar-se unitaristes (muwahiddun), ja que llur credo principal és el de la unitat omnipresent de Déu (tawhid).[7][8] Igualment, el mot es fa servir de vegades com a sinònim de salafista, tot i que seria més correcte dir que el wahhabisme és «una orientació particular del salafisme»,[9] considerada sovint com a ultraconservadora.[10][11]

Doctrina

modifica

Com per a tots els musulmans sunnites, la base de la doctrina wahhabita és l'afirmació que només existeix un Déu i que tot es troba sota el seu domini. Però, per als seguidors d'aquest corrent, l'acceptació d'aquest punt implica que hom només pot venerar Déu i estrictament res més; consideren que aquesta és l'essència de l'ensenyament de Muhàmmad i que qualsevol altra consideració allunya el creient d'aquesta essència.

Partint d'aquests dos preceptes, aquest corrent condemna tot allò que pot interferir entre el musulmà i aquesta pura obediència a Déu. Així, s'oposa a qualsevol altra mostra de veneració, sia envers els sants, els llocs sants o qualsevol mena d'objecte. També s'oposa a tota recerca d'ajuda que no sigui la de Déu, cosa que implica el menyspreu dels erudits i de les seves opinions, ja que això pot dur a considerar-los amb massa respecte, allunyant-se del respecte degut només a Déu, i també pot fer abandonar el mateix enteniment pel d'algú altre, quan totes les respostes s'han de poder trobar directament en l'Alcorà i en els hadits.

Aquestes creences han dut els wahhabites a considerar diversos altres grups musulmans com a idòlatres, especialment els sufís i els xiïtes. I aquesta actitud s'ha manifestat al llarg de llur història per destruccions de tombes de sants i altres símbols i monuments venerats, i fins i tot per guerres i atacs personals,[12] i les seves mesquites no tenen minarets, que consideren innecessaris.[13] També preconitzen que els musulmans no han de seguir de cap manera les idees i les pràctiques dels no musulmans.

Referències

modifica
  1. «Analysis Wahhabism». PBS Frontline. [Consulta: 13 maig 2014].
  2. «Sunni Islam». [Consulta: 18 agost 2014].
  3. «Wahhabi». GlobalSecurity.org, 27-04-2005. Arxivat de l'original el 2005-05-07. [Consulta: 10 maig 2008].
  4. although some Sunnis dispute whether Wahhabism is Sunni (source: http://www.sunnah.org Arxivat 2020-02-22 a Wayback Machine., Wahhabism: Understanding the Roots and Role Models of Islamic Extremism, by Zubair Qamar, condensed and edited by ASFA staff)
  5. Entrada "wahhabites." Microsoft ® Encarta ® 2007
  6. Saudi Arabia and the Rise of the Wahhabi Threat (anglès)
  7. Hardy, Roger. Analysis: Inside Wahhabi Islam. BBC News
  8. Amad S. «The Wahhabi Myth: Debunking the Bogeyman». MuslimMatters.org, 01-04-2007. Arxivat de l'original el 2007-05-27. [Consulta: 9 maig 2008].
  9. «Wahhabi». GlobalSecurity.org, 27-04-2005. Arxivat de l'original el 07-05-2005. [Consulta: 10 maig 2008].
  10. Washington Post, For Conservative Muslims, Goal of Isolation a Challenge
  11. John L. Esposito, What Everyone Needs to Know About Islam, p.50
  12. «The Destruction of Holy Sites in Mecca and Medina». Arxivat de l'original el 2008-02-07. [Consulta: 23 març 2009].
  13. Houtsma, M. Th. First Encyclopaedia of Islam: 1913-1936 (en anglès). BRILL, 1993, p. 1087. ISBN 9004097961. 

Vegeu també

modifica