Walden 2

llibre escrit per Burrhus Skinner
(S'ha redirigit des de: Walden II)

Walden dos (en anglès, Walden Two) és una novel·la de ciència-ficció[1] escrita pel psicòleg conductista Burrhus Frederic Skinner. És l'única novel·la escrita per aquest científic i amb aquesta va voler difondre els principis del conductisme.

Infotaula de llibreWalden 2
(en) Walden Two Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorBurrhus Frederic Skinner Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1948 Modifica el valor a Wikidata
EditorialMacmillan Publishers Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la de ciència-ficció i novel·la utòpica Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines320 Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: waldentwo1948skin

Parteix de l'experiència narrada per H. D. Thoreau en el relat Walden, o la vida als boscos, en què explica l'experiència del retir que va realitzar durant dos anys en un lloc del bosc de Condord (Massachusetts) anomenat Walden. Allà, hi visqué en aïllament i va gaudir de la natura, apartat d'una civilització industrial que, segons la seva pròpia expressió, “converteix l'ésser humà en instrument dels seus propis instruments”.

Walden dos és una utopia construïda d'acord amb els últims avenços científics, especialment en el camp de la psicologia i de la psicologia social. És una obra polèmica, ja que planteja, a fons i sense prejudicis, temes punyents com la crisi de la família, el problema de la llibertat, la viabilitat de la democràcia i d'altres, adoptant, la majoria de les vegades, postures revolucionàries. És una novel·la que obliga a pensar, a replantejar-se des d'una nova perspectiva problemes que afecten vitalment totes les persones.[2]

Referències

modifica
  1. Skinner, B.F. (1987). Upon Further Reflection pàg. 194 "What the protagonist in Walden Two called a behavioral technology was at the time still science fiction, but it soon moved into the real world."
  2. Skinner, B. F., Ed. Martínez Roca, 1984