Waldo Vila Gilabert
Waldo Vila Gilabert (Antíbol, França, 1978), conegut pel sobrenom Waldo, és un pilotari d'Oliva[1] que juga de rest a la modalitat de raspall de pilota valenciana. Ha estat membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és una de les figures a batre actualment.[1] L'any 2001, un cop palesa la seua superioritat en el raspall, Waldo va jugar "per alt" (ço és, a l'Escala i corda), però els resultats no foren els esperats, i tornà a la seua modalitat original. També és valorat com a jugador de frontó valencià.[1]
 Waldo alçant el títol de campió del XXVI Individual de Raspall. (2012)  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1978 (45/46 anys) Antíbol (França) | ||||||||||||||||
| Altres noms | Waldo d'Oliva | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | pilotaire valencià | ||||||||||||||||
| Esport | pilota valenciana | ||||||||||||||||
| Disciplina esportiva | pilota a raspall | ||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Rest | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Son pare el propietari d'un restaurant a Oliva, i s'aficionà a la pilota arran de conèixer a Paco Genovés.[2] Pepe Vila s'emportava al fill als trinquets, i a poc a poc el jove Waldo va anar aficionant-se.[2] Amb 14 anys ja s'anunciava al Trinquet de Bellreguard, pegant el bot al Zurdo de Gandia.[2] En 1999 disputa la seua primera final individual contra un Gorxa en plenitud de facultats, i va caure clarament.[2] Un any després s'imposaria a Moro, obtenint el primer de molts títols individuals.[2]
Les lesions i molèsties han sigut una constant en la seua carrera, arribant a ser operat a Sant Sebastià per la manca de reg sanguini en la mà dreta.[2] L'abril de 2006 li fou extirpat un tumor benigne a la columna vertebral que l'apartà dels trinquets fins a juliol del 2007, però fou debades, car una lesió recurrent al menisc del genoll esquerre forçà una operació en gener del 2008, de la qual no es recuperà fins a abril.
En les eleccions municipals de 2007 Waldo va ser escollit com a regidor del PSPV a Oliva,[1][2] tasca que compagina com a pilotari professional i tècnic de les escoles de tecnificació de la Federació de Pilota Valenciana. El 2011 tornà a jugar a l'alt en el Trofeu Milar 7 i Mig, un campionat individual amb la particularitat que el dauer posava en joc la pilota com en raspall, que havia de passar la corda sense aplegar al 7 i mig; després de guanyar a León del Genovés en quarts de final, Waldo perdé contra Jesús de Silla a Guadassuar, el qual disputà la final contra Álvaro de Faura.[3]
| A. | Campionat | Resultat | Mitger | Punter | Contra |
|---|---|---|---|---|---|
| 2015 | XXIX Individual de Raspall | subcampió | Moltó | ||
| 2000 | Mundial de Llargues | campió |
- Campió Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2011
- Subcampió Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 1999
- Campió del Campionat Individual de Raspall: 2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011i 2012
- Subcampió del Campionat Individual de Raspall: 1999 i 2015
- Campió del Campionat per Equips de Raspall: 1999, 2003, 2004, 2009, 2011 i 2012
- Subcampió Campionat per Equips de Raspall: 2000, 2002 i 2005
- Campió del Trofeu Gregori Maians d'Oliva: 2008, 2012 i 2015
- Subcampió del Trofeu Gregori Maians: 2007 i 2009
- Frontó:
- Campió de l'Open Ciutat de València: 2002
- Campió de l'Obert d'Albal: 2006
Referències
modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Un campeón para la leyenda Waldo se erige en uno de los pelotaris privilegiados, grande en todas las modalidades - notícia a Levante-EMV del 5 de desembre de 2011
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Sanchis, Guillem «Waldo, el campió desconegut - Nonada.es». Nonada, 02-11-2012. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ Pau Molins. «Sabies que Waldo va jugar una temporada a escala i corda?». PilotaViu, 25-04-2018. [Consulta: 17 gener 2020].[Enllaç no actiu]