Walerà II de Limburg

Walram II o Walerà II de Limburg, dit el Pagà (nascut vers 1085, mort el 1139) fou duc de Limburg i comte d'Arlon de 1119 a 1139 i duc de Baixa Lotaríngia de 1128 a 1139. Era fill d'Enric I, duc de Limburg i II de la Baixa Lotaríngia, i d'Adelaida de Pottenstein.

Infotaula de personaWalerà II de Limburg
Biografia
Naixement1085 Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1139 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Activitat
OcupacióFeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Baixa Lotaríngia (1128–1139) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Limburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJudith of Guelders (en) Tradueix (1110 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric II de Limburg
unknown daughter van Limburg-Arlon (en) Tradueix
Beatrix van Limburg-Arlon (en) Tradueix
Walram III van Limburg Graf von Arlon (en) Tradueix
Beatriu de Limburg
Walerà III d'Arlon
Gerard I van Limburg-Arlon Edelherr von Wassenberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric I de Limburg Modifica el valor a Wikidata i Adelheid von Pottenstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El seu sobrenom venia d'un baptisme tardà. El 1101, el seu pare havia rebut de l'emperador Enric IV, el ducat de Baixa Lorena, però el 1106, l'emperador Enric V li havia retirat per donar-lo a Godofreu I de Lovaina (V de Baixa Lotaríngia). Això va donar lloc a alguns odis familiars entre Lovaina i Limburg. Enric V va morir el 1125, i el nou emperador Lotari II va retirar la Baixa Lotaríngia a Godofreu de Lovaina, per donar-la a Walerà. Òbviament, Godofreu no va voler cedir el ducat a Walerà i li va impedir exercir la seva nova funció. El conflicte ràpidament es va convertir en lluita armada, amb motiu dels problemes sobre l'abadia de Saint-Truiden. L'any 1129, Walerà i el bisbe de Lieja, Alexandre de Jülich, van derrotar a Godofreu a Wilderen. Més tard, els dos rivals es van reconciliar, però Godofreu va continuar portant el títol de duc de la Baixa Lorena tot i no dominar ja el territori. Després de la mort de Walerà, Baixa Lotaríngia va anar a mans del fill de Godofreu de Lovaina, també anomenat Godofreu (II de Lovaina i VI de Baixa Lotaríngia).

A la mort de Lotari II, Walerà va recolzar l'elecció de Conrad III de Hohenstaufen i va romandre fidel a aquest. El 1129, va ser advocat-protector i mestre de boscos de Duisburg.

Matrimoni i fillsModifica

Es va casar el 1110 amb Jutta de Gueldre (1087 † 1151), senyora hereva de Wassenberg, filla de Gerard I Flaminius, comte de Gueldre. Van tenir a:

ReferènciesModifica

  • Genealogia
  • M. Yans, « Waleran II, dit Payen », Académie royale de Belgique, Biographie nationale, vol. 27