La guerra dels mons

(S'ha redirigit des de: War of the Worlds)
Per a altres significats, vegeu «La guerra dels mons (desambiguació)».

La guerra dels mons (The War of the Worlds en anglès) és una novel·la de ciència-ficció escrita per H. G. Wells i publicada per primera vegada el 1898, que descriu una invasió marciana a la Terra. És la primera descripció coneguda d'una invasió alienígena de la Terra, i ha tingut una notable influència sobre les posteriors i nombroses versions d'aquesta mateixa idea. De la novel·la de Wells, se n'han fet moltes adaptacions a diferents medis: pel·lícules, programes de ràdio, videojocs, còmics i sèries de televisió.

Infotaula de llibreLa guerra dels mons
(en) The War of the Worlds Modifica el valor a Wikidata
War of the Worlds original cover bw.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorH.G. Wells Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata, Regne Unit Modifica el valor a Wikidata, 1898 Modifica el valor a Wikidata
EditorialHeinemann (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EdicióLa Guerre des mondes (fr) Tradueix i Wojna światów (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la de ciència-ficció, misteri històric i ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaLa Guerra dels Mons (ràdio), La guerra dels mons, War of the Worlds (en) Tradueix, La guerra dels mons, War of the Worlds 2: The Next Wave (en) Tradueix, H. G. Wells' War of the Worlds (en) Tradueix, The War of the Worlds (en) Tradueix i War of the Worlds (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premistop 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio
Els 100 llibres del segle de Le Monde Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Rèplica d'un trípode a Woking

ResumModifica

L'acció comença a Woking, al sud d'Anglaterra, l'any 1894. Ogilvy, astrònom, avisa al seu amic Ashton, el protagonista, que ha vist quelcom estrany. En un principi, considera la possibilitat que siguin meteorits o erupcions d'un volcà marcià, però erra.

A prop de la ciutat, aterra una nau espacial, i una multitud es concentra al voltant. De sobte, se sent un soroll des de dins de la nau. A poc a poc, en surt un alienígena, de cap gegant, pell oliosa, llargs tentacles i bavejant saliva per la boca. Llavors comença la invasió marciana. El seu poderós "Heat-Ray" ('raig calòric' en anglès) fulmina qualsevol cosa que es troba al seu voltant. Ogilvy mor a l'acte, però Ashton se'n salva.

Els marcians vénen a la Terra fugint del seu planeta, que s'ha tornat massa fred per a viure-hi. Així que, després d'explorar, arriben a la conclusió que la Terra era un planeta idoni: aigua, temperatura ideal, llum solar, etc. Per a establir-s'hi, doncs, han de planejar-ne la conquesta.

La gent, incrèdula, no fa cas a les paraules d'Ashton. A partir de llavors, la història se centra en la lluita per la supervivència d'Ashton, i en les formes marcianes. Per exemple, els extraterrestres es mouen més ràpidament gràcies a uns trípodes gegants, que provoquen devastació en tot allò que toquen.

Ashton intenta superar el malson amb l'ajuda de companys que troba pel camí, com per exemple Bill o el vicari.

AdaptacionsModifica

El 30 d'octubre de 1938, Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un simulacre de noticiari, inspirat en la novel·la original. Es va interrompre la programació habitual per a emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Grovers Mill, Nova Jersey (Estats Units). L'emissió va ser prou realista com per a espantar molts oients i fer-los creure que realment estava succeint, encara que es va dir des de bon principi que no era real i, fins i tot, entre actes, posaven publicitat. Aquesta emissió va impulsar notablement la carrera d'Orson Welles.

Tot i que el fet més conegut és la versió d'Orson Welles, a l'Equador també va passar quelcom de similar, el dissabte 12 de febrer de 1949 a Ràdio Quito, una de les emissores més prestigioses del país. Al contrari de la versió americana, el director Leonardo Páez ho va intentar fer el més real possible. Malgrat que la broma només va durar 20 minuts, va ser capaç de generar greus aldarulls, i va haver-hi un incendi a l'edifici on funcionava aquesta ràdio. En haver mort 5 persones, la ràdio va estar dos anys tancada, fins al 1951.[1]

El 1953, es va adaptar la novel·la al cinema, potser allunyant-se'n massa de la trama. Per exemple, la història succeeix a Los Angeles, o els humans intenten acabar amb els marcians amb la bomba atòmica, sense èxit. La direcció fou a càrrec de Byron Haskin. Vegeu La guerra dels mons (pel·lícula de 1953).

Una nova versió cinematogràfica es va filmar el 2005. La trama també se separa força de la novel·la original, localitzant-se a Nova York, i adaptada als temps moderns. La direcció fou a càrrec de Steven Spielberg. Vegeu La guerra dels mons (pel·lícula de 2005).

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La guerra dels mons

ReferènciesModifica