Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202

Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202 (Esfumeu-nos, ombres de tristor), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach estrenada a Köthen al voltant de l'any 1720.

Weichet nur, betrübte Schatten, BWV 202

Títol original	Weichet nur, betrübte Schatten (de)
Forma musical	cantata
Compositor	Johann Sebastian Bach
Llengua	alemany
Moviment	música barroca
Parts	9 moviments
Catalogació	BWV 202

Origen i context

D'autor anònim i datació incerta, l'estil musical la situa, però, en l'època de Köthen sense descartar totalment que ho sigui dels primers anys de Leipzig. No es conserva la partitura original – només una còpia de l'any 1730 – el costum de regalar la partitura als nuvis, explica el fet que es conservin poques de les moltes cantates nupcials que Bach compongué. Està dedicada a la festa de celebració d'un casament, no a la cerimònia religiosa; encara que no es coneixen els destinataris, la limitació dels recursos emprats – el soprano com a única veu, sense cor i només amb l'oboè com a instrument solista –, indica que més que cortesans eren, més aviat, gent de l'alta burgesia amb una bona posició econòmica i cultural. És una de les escasses cantates profanes que Bach no aprofità per fer-ne una paròdia religiosa, possiblement l'estil de l'obra, lleuger, quasi de dansa, no ho afavoria.

Anàlisi

Obra escrita per a soprano, oboè, corda i baix continu. Consta de nou números tots – cinc àries i quatre recitatius alternats – a càrrec del soprano, sense participació del cor.

1. Ària (soprano): Weichet nur, betrübte Schatten (Esfumeu-nos, ombres de tristor)
2. Recitatiu (soprano): Die Welt wird wieder neu (El món es renova altra vegada)
3. Ària (soprano): Phoebus eilt mit schnellen Pferden (Febus amb cavalls lleugers)
4. Recitatiu (soprano): Drum sucht auch Amor sein Vergnügen (També es diverteix l'Amor)
5. Ària (soprano): Wenn die Frühlingslüfte streichen (Quan l'aura de primavera)
6. Recitatiu (soprano): Und dieses ist das Glücke (I aquesta és la bona sort)
7. Ària (soprano): Sich üben im Lieben (És millor que es lliurin a l'amor)
8. Recitatiu (soprano): So sei das Band der keuschen Liebe (Així és el llaç d'un amor honest)
9. Ària (soprano): Sehet in Zufriedenheit (Veureu brillar satisfets)

Tota l'obra ve marcada per una música essencialment descriptiva del text. En l'ària inicial, que comença amb un registre de declamació i acaba en un d'ària estricte, es descriu la desaparició de les ombres mitjançant unes notes ascendents de la corda i una melodia elegíaca de l'oboè. En els dos primers recitatius, números 2 i 4, s'il·lustra la felicitat conjugal amb l'arribada de la primavera, el retrobament de les flors i la calor; en destaquen unes breus vocalitzacions sobre Anmut (encant) i schon (finor). A l'ària del tercer número el baix continu descriu, de manera admirable amb un ritme constant i trepidant, el galop dels cavalls de Febus. L'ària del cinquè número, estructurada en dues seccions, presenta un diàleg expressiu i líric del violí amb la veu. En el breu recitatiu del número 6 es combina, també, el recitatiu secco amb l'arioso, hi destaca una vocalització sobre Segen (benaurança). El número 7 és una ària da capo en la que la veu dialoga amb l'oboè amb un aire de dansa popular juganera d'acord amb el text. Un recitatiu, molt expressiu, dona pas a l'última ària, que a la partitura està definida com a gavota, amb tot el conjunt instrumental al complet, on es desitja ala nous esposos molts anys de felicitat. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada

• J.S. Bach: Cantata BWV 202. Festival at Prades, vol. 2. Pau Casals, Prades Festival Orchestra, Maria Stader. (Music & Arts), 2006.
• J.S. Bach: Complete Cantatas Vol. 5. Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra & Choir, Barbara Schlick. (Challenge Classics), 2006.
• J.S. Bach: Secular Cantatas BWV 203-204. Helmuth Rilling, Bach Collegium Stuttgart, Gächinger Kantorei Stuttgart, Sibylla Rubens. (Hänssler), 1999.
• J.S. Bach: Cantatas BWV 202, 209, 211 & 212. Reinhard Peters, Collegium Aurum, Elly Ameling. (Deutsche Harmonia Mundi), 1968.
• J.S. Bach: Secular Cantatas, BWV 202 & 204. Peter Schreier, Kammerorchester Berlin, Edith Mathis. (Berlin Classics), 1996.
• J.S. Bach: Cantatas BWV 202 & 209. Joshua Rifkin, The Bach Ensemble, Julianne Baird. (DECCA), 1987.
• J.S. Bach: Wedding Cantatas. Christopher Hogwood, The Academy of Ancient Music, Emma Kirby. (DECCA), 1996.
• J.S. Bach: Cantatas BWV 51, 202 & 210. Reinhard Goebel, Musica Anatiqua Köln, Christiane Schäfer. (Deutsche Grammophon), 1999.
• J.S. Bach: Cantatas BWV 202, 209, 211 & 212. Reinhard Peters, Collegium Aurum, Elly Ameling. (Deutsche Harmonia Mundi), 1968.

Bibliografia

• Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
• Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
• Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

• Catalunya Radio [2]
• Bach Cantatas Website
• J.S. Bach Home Page Arxivat 2016-03-14 a Wayback Machine.