Wesley LaViolette
Wesley LaViolette (St. James, 4 de gener de 1894 - Escondido, 29 de juliol de 1978) va ser un músic estatunidenc que va compondre, va dirigir, va fer conferències i va escriure sobre música. També va ser un poeta i teòric de la música. Com a educador, va assessorar Shorty Rogers, Jimmy Giuffre, John Graas, George Perle, Florence Price,[1] Bob Carter,[2] Bob Florence i Robert Erickson i l'escriptor William Irwin Thompson. LaViolette va ser una figura important en l'escena de jazz de la costa oest de la dècada de 1950.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1894  St. James (Minnesota) |
| Mort | 29 juliol 1978 (84 anys) Escondido (Califòrnia) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Universitat del Sud de Califòrnia Universitat DePaul |
| Alumnes | George Perle |
| |
Carrera
modificaLaViolette va obtenir la seva llicenciatura en música per la Universitat del Nord-Oest el 1917. Va obtenir tres títols de postgrau. De 1923 a 1933, LaViolette va ser degà del Chicago Musical College. Va exercir de director per a "De Paul University School of Music" des de 1933 fins a 1938.[3] El 1930 va rebre el "David Bispham Medal Award" per la seva òpera Falstaff[4] (o possiblement Shylock).[3][5]
A la dècada de 1950 LaViolette va ser el professor de molts escriptors i intèrprets associats a l'escena de jazz de la Costa Oest. LaViolette va donar suport a la seva tasca, anomenant-los
| « | <"la contribució musical dels Estats Units a demà... No sempre m'agrada el que fan, però la respecto".> | » |
Composicions seleccionades
modifica- Largo Lyrico, quartet de corda (1941)
- Preludi i aria, obra simfònica (1941); estrenada per l'Orquestra Simfònica de Cincinnati el 14 i 15 de novembre de 1941[7]
- Tardor, de Cançons d'amor, cicle de cançons basat en composicions de Chopin, per a contralt, piano i orquestra; música: Alexander Laszlo, paraules: Wesley LaViolette (1954)
- Iridescència, de Cançons d'amor, cicle de cançons basat en composicions de Chopin, per a contralt, piano i orquestra; música: Alexander Laszlo, paraules: Wesley LaViolette (1954)
- Temps lila, de Cançons d'amor, un cicle de cançons basat en composicions Chopin, per a contralt, piano i orquestra; música: Alexander Laszlo, paraules: Wesley LaViolette (1954)
- Love river, de Cançons d'amor, un cicle de cançons basat en composicions de Chopin, per a contralt, piano i orquestra; música: Alexander Laszlo, paraules: Wesley LaViolette (1954)
- The Wayfarer: An Interpretation of the Dhammapada, publicat per DeVores & Co. (1956)
- Charade, per a quatre flautes (1946)
- Sonata, per a flauta i piano (1946)
Col·leccions
modificaLa Col·lecció LaViolette (que inclouen gravacions pròpies, llibres, partitures, fotografies i papers personals) està arxivada a The Los Angeles Jazz Institute, California State University, Long Beach.[8] El manuscrit original de la primera simfonia de LaViolette (1935) es troba a la Biblioteca del Congrés, Washington, DC.[9]
Càrrecs professionals
modifica- Professor de composició musical, Universitat DePaul, Chicago
- Professor de Composició Musical, Conservatori Americà de Música, Chicago
- Professor de composició musical, Thornton School of Music, Universitat del sud de Califòrnia, Los Angeles.
Referències
modifica- ↑ Julie Anne Sadie, Rhian Samuel, The Norton / Grove Dictionary of Women Composers, pàg. 374, MacMillan Press (1995)
- ↑ Leonard Feather i Ira Gitler, The Biographic Encyclopedia of Jazz pàg. 114 (Bob Carter), Oxford University Press (1999)
- ↑ 3,0 3,1 Anònim (6 de desembre de 1947). "La unitat del fòrum sentirà l'anàlisi de l'art". Diaris.com. pàg. 3. Recuperat el 23 de febrer de 2018.
- ↑ Kosovsky, Bob (5 d'octubre de 2000). "Re: David Bispham Medal Memorial". Arxius OPERA-L. Recuperat el 23 de febrer de 2018
- ↑ Hipsher, Edward Ellsworth (1934). "Opera americana i els seus compositors". Internet Archive. pàg. 296. Recuperat el 23 de febrer de 2018.
- ↑ Savoia, Maggie (15 d'abril de 1959). "Bach i Jazz són molt iguals". Diaris.com. pàg. 18. Recuperat el 23 de febrer de 2018
- ↑ New LaViolette Works, The Dallas Morning News, Nov. 2, 1941
- ↑ The Los Angeles Jazz Institute official website
- ↑ Report of the Librarian of Congress, Library of Congress, pg. 134 (1936)
Referències generals
modifica- Diccionari biogràfic ASCAP, tercera edició. Nova York: American Society of Composers, Autors and Publishers, 1966
- Diccionari biogràfic de músics de Baker, sisena edició. Revisat per Nicolas Slonimsky. Londres: Collier Macmillan Publishers
- Diccionari biogràfic de música americana, de Charles Eugene Claghorn. West Nyack, NY: Parker Publishing Co., 1973
- Índex de biografia. Un índex acumulatiu de material biogràfic en llibres i revistes. Volum 1: gener de 1946 a juliol de 1949, Nova York: HW Wilson Co., 1949
- Contemporary American Composers, un diccionari biogràfic, primera edició. Recopilada per E. Ruth Anderson. Boston: GK Hall & Co., 1976
- Who Was Who parmi autors anglesos i europeus, 1931-1949, basat en entrades que van aparèixer per primera vegada a The Author's and Writer's Who's Who and Reference Guide, originalment compilades per Edward Martell i LG Pine i en Who’s Who parmi Living Authors of Older Nations, originalment compilat per Alberta Lawrence. Tres volums. Detroit: Gale Research, 1978
- Who's Who in America, 38a edició, 1974-1975. Wilmette, IL: Marquis Who's Who, 1974
- Who's Who in America, 39a edició, 1976-1977. Wilmette, IL: Marquis Who's Who, 1976
- Who's Who in America, 40a edició, 1978-1979. Wilmette, IL: Marquis Who's Who, 1978
- Who's Who in Music and Musicians'Directory International, sisena edició. Nova York: Hafner Publishing Co., 1972. Edicions posteriors publicades com International Who's Who in Music and Musicians 'Directory
- Who's Who in the West, 15a edició, 1976-1977. Wilmette, IL: Marquis Who's Who, 1976
- El llibre blau, líders del món de parla anglesa, edició de 1976. Nova York: St. Martin's Press, 1976