When a Man Loves

pel·lícula de 1927 dirigida per Alan Crosland

When a Man Loves és una pel·lícula muda de la Warner Brothers amb música i efectes de so sincronitzats gravats amb el sistema Vitaphone dirigida per Alan Crosland[1] i protagonitzada per John Barrymore i Dolores Costello.[2] La pel·lícula, basada en la novel·la Manon Lescaut d'Antoine François Prévost (1731), inicialment s'havia de titular “Manon”.[3] Es va estrenar el 3 de febrer de 1927.[4]

Infotaula de pel·lículaWhen a Man Loves
Fitxa
DireccióAlan Crosland Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBess Meredyth Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHenry Kimball Hadley Modifica el valor a Wikidata
FotografiaByron Haskin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHarold McCord Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1927 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enManon Lescaut Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema mut i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0018566 The Movie Database: 122331 Filmaffinity: 915235 Rottentomatoes: m/when_a_man_loves Allmovie: v116489 TCM: 339738 Modifica els identificadors a Wikidata
John Marrymore i Dolores Costello en un fotograma de la pel·lícula

Argument

modifica

El cavaller Fabien des Grieux, un noble que estudia per ser sacerdot. Pel camí es troba en un hostal de la jove Manon Lescaut que es dirigeix a ingressar a un convent acompanyada del seu germà André i els dos s'enamoren un de l'altre. El Comte Guillot de Morfontaine també és a l'hostal i ofereix a André una suma de diners per Manon. Assabentant-se de l'acord, Fabien s'enduu al noia a Paris, on passen una setmana idíl·lica en unes golfes.

André els acaba trobant. També Jean Tiberge, l'amic de Fabien, que quan aquest no és a casa convenç Manon per a que l'abandoni ja que si no suposarà la seva ruïna. Quan Jean marxa, André aconsegueix que Manon marxi amb ell deixant una nota a Fabien en la que li explica que marxa per evitar que el detingui la policia. Manon és portada a casa del duc però aconsegueix escapar. Vagant per París és a punt de ser violada per un desvagat però en el darrer moment és salvada pel seu germà que l'ha retrobada. Al final acaba acceptant els favors del duc. Fabien, abatut veu que Manon ha esdevingut l'amant de Morfontaine i decideix prendre els vots. Un dia que com a seminarista és a l'església pregant apareix Manon i li demana que la perdoni, li explica que ha abandonat el duc i que només l'estima a ell. Ell decideix abandonar l'església i marxar amb ella.

Tots dos viuen una vida de luxe amb els diners del pare de Fabien. Aviat, però, veient que Fabien ha tornat amb Manon, decideix tallar-li l'assignació. El germà de Manon l'indueix a convertir-se en un trampós a les cartes per poder tenir els diners que tots els capricis de la noia requereixen. Mentrestant, Morfontaine prega al duc de Richelieu que demani ajuda al rei per reconquerir Manon. El rei es presenta una nit al saló de Richelieu on sap que Manon hi serà però, en veure-la, decideix que ha de ser seva. Obliga Fabien a jugar una partida de cartes contra ell jugant-s'hi Manon i guanya fent trampes. Fabien es baralla amb tothom per impedir que el rei s'emporti la noia i mata Morfontaine. El rei acaba canviant d'idea i s'ordena que Manon sigui deportada a la Louisianna per prostitució. Fabien acompanya Manon en el vaixell que la duu cap a Amèrica. Quan ja han salpat, el capità pretén violar Manon, però Fabien, després d'incitar els altres convictes a amotinar-se, pot escapar amb Manon a bord d'una petita barca.

Repartiment

modifica

Referències

modifica
  1. Fred. «When a Man Loves». Variety, 09-02-1927, pàg. 14.
  2. «Brief reviews of current pictures». Photoplay XXXIII, 1, Juny 1927, pàg. 155.
  3. «As we go to press». Photoplay XXXI, 3, Febrer 1927, pàg. 10.
  4. «Strand hits $44,100-Paramount $73,585, and Rialto got $48,634». Variety, 02-02-1927, pàg. 7.

Enllaços externs

modifica