Obre el menú principal

El poble wichí, a vegades anomenats despectivament matacos, són una ètnia argentina integrada per unes 80.000 persones, vivint a Salta, Formosa i El Chaco (també hi ha algunes comunitats a Bolívia i Paraguai). Junt amb el grup dels chulupies (uns 1.200) i dels chorotes (uns 900) formen la família ètnica dels Mataco-Mataguayo.

Infotaula de grup humàWichí
Tipus grup humà
Geografia
Estat Argentina, Bolívia i Paraguai
Modifica les dades a Wikidata

Si bé utilitzen la wiphala com altres ètnies del nord-oest, la qual fou reconeguda com a bandera de les ètnies del Chaco per les autoritats argentines el maig del 2011, els wichí foren un dels primers pobles a adoptar bandera pròpia, que era vertical vermella i verda amb l'emblema de la nació al mig. El 2011 la Comissió Territorial del Poble Wichí va proposar una nova bandera que fou aprovada: està dividida en tres franges horitzontals, de les quals la central, que és vermella, és una tercera part d'ample que les altres; la inferior és blava, i la superior té un semicercle com a mig sol que la part en dues parts, a l'esquerra verda i a la dreta blava. Din el semicercle groc hi ha un arbre de tronc i branques de color marró i un floc verd a cada punta de branca; l'arbre desprèn unes arrels que baixen cap a la part inferior blava on hi ha un altre semicercle de color terra. El Consell de Caciques del Poble Wichí utilitza una bandera de proporció 1:2 verd oliva clar, amb la creu inca al centre i una franja de creus inques a la part superior (sense tocar a l'extrem) i a la inferior; totes les creus són de color oliva més fosc i totes les creus tenen buit el centre que és del color de fons de la bandera; porta una doble inscripció a dreta i esquerra, emmirallada i posada per ser llegida en posició vertical, i que diu "Nacion Wichí" (en majúscules) en lletres negres.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wichí  
  • Adelaar, Willem F.H., (2004). The languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press
  • Alvarsson, Jan-Åke. (1988). The Mataco of the Gran Chaco: an ethnographic account of change and continuity in Mataco socio-economic organization. Stockholm: Almqvist & Wiksell International (Uppsala Studies in Cultural Anthropology, 11).
  • Braunstein, José A., 1992-3. "Presentación: esquema provisorio de las tribus chaqueñas". Hacia una Nueva Carta Étnica del Gran Chaco, 4: 1-8. Las Lomitas, Formosa.
  • De la Cruz, Luis María, (1990). Grupos aborígenes de Formosa. Localización e identidad étnica
  • Dejean, Cristina B. i Brigitte Crouau-Roy and Alicia S. Goicoechea et al. "Genetic variability in Amerindian populations of Northern Argentina.". Genet. Mol. Biol. [online]. 2004, vol.27, no.4 [cited 12 September 2005], p. 489-495.A la web a: [1]. ISSN 1415-4757.
  • Diéz Astete, Alvaro and Jürgen Riester, (1995). "Etnias y territorios indígenas". In Kathy Mihotek (ed.), Comunidades, territorios indígenas y biodiversidad en Bolivia. Santa Cruz de la Sierra: UAGRM-Banco Mundial.
  • Fabre, Alain "Los pueblos del Gran Chaco y sus lenguas, segunda parte: Los mataguayo". Suplemento Antropológico, Asunción. A la web a: [2]
  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), (2005). Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Texas, A la web a: Ethnologue reports for Wichí Lhamtés Güisnay, Noctén and Vejoz
  • Najlis, Elena L., (1968) "Dialectos del mataco". Anales de la Universidad del Salvador, 4: 232-241. Buenos Aires.
  • Occhipinti, Laurie, (2003). "Claiming a Place. Land and Identity in two Communities of Northwestern Argentina". Journal of Latin American Anthropology, Vol. 8 No. 3, pp. 155–174.
  • Terraza, Jimena, (2001). "Towards a language planning of the endangered languages in Argentina: the case of Wichí in the Southwest of the Province of Salta". Symposium Linguistic Perspectives on Endangered Languages, Helsinki University, Aug.29 to Sep.1, 2001.
  • Tovar, Antonio, (1981). Relatos y dialogos de los matacos seguidos de una gramática de su lengua. Madrid: Ediciones Cultura Hispánica del Instituto de Cooperación Iberoamericana.
  • Enciclopèdia Catòlica, article "Matacos indians".
  • Flag Report #71, juliol del 2014