William Davies Evans
El capità William Davies Evans (27 de gener de 1790 – 3 d'agost de 1872), fou un navegant i inventor gal·lès, tot i que és actualment més conegut per la seva faceta de jugador d'escacs. És enterrat al port belga d'Oostende.
El capità Evans | |
Nom original | (en) William Davies Evans |
---|---|
Biografia | |
Naixement | William Davies Evans 27 gener 1790 Penfro (Gal·les) |
Mort | 3 agost 1872 (82 anys) Oostende (Bèlgica) |
Nacionalitat | Gal·les |
Es coneix per | Creador del gambit Evans |
Activitat | |
Ocupació | Jugador d'escacs, inventor, navegant. |
Nacionalitat esportiva | Gal·les |
Esport | escacs |
Biografia
modificaEvans va néixer a St Dogwells, Pembrokeshire, Gal·les. Se sap amb bastanta seguretat que de jove va anar a la Haverfordwest Grammar School, l'única escola amb tradició a Pembrokeshire. Cap a començaments del segle xix la família va anar a viure a Castle Pill, un llogarret a la banda nord de Milford Haven. Cap a 1818, hauria après les regles dels escacs.
Als catorze anys, (el 1804) Evans es va embarcar a la marina britànica fins al 1815, quan va acabar la guerra. Llavors, fou transferit al departament postal; cap a 1819, havia assolit el títol de capità de vaixell de vela, i fou en els vaixells del servei postal on es va aficionar realment als escacs, i va esdevenir un dels millors jugadors del món a la seva època.
Invencions
modificaEl seu invent més conegut fou el llum de tres colors en els vaixells de guerra, dissenyat per prevenir les col·lisions a la nit. Per aquest invent va ser guardonat amb 1500£ pel govern britànic i un cronòmetre d'or i 200£ pel tsar de Rússia.[1]
Escacs
modificaAvui en dia n'Evans és molt conegut en els cercles escaquístics com a creador del gambit Evans (1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4). S'explica que la idea se li va ocórrer en una travessia entre Milford Haven i Waterford. El 1826 va ser a Londres, en aquells dies un dels principals centres mundials dels escacs, i va tenir l'oportunitat de mostrar el seu gambit a McDonnell i Lewis; arran d'això la fama del seu gambit va créixer extraordinàriament, ja que connectava amb l'esperit romàntic de l'època.
El 1838 Evans va tornar a Londres i va disputar un matx amb Howard Staunton, tot i que no hi ha constància del resultat. Els anys següents els va passar navegant pel Mediterrani, fins a 1842.
Referències
modifica- ↑ The Welsh Academy Encyclopaedia of Wales. John Davies, Nigel Jenkins, Menna Baines and Peredur Lynch (2008) pg274 ISBN 978-0-7083-1953-6
Enllaços externs
modifica- Article sobre Evans, a chesscafe.com