Winonaïta
Les winonaites són un grup de meteorits de la classe de les acondrites primitives. Com totes les acondrites primitives, les winonaites comparteixen similituds amb les condrites i amb les acondrites.[1][2] Mostren signes de metamorfisme, fusió parcial, bretxes i còndrules relíquia. La seva composició química i mineralògica es troba entre les condrites H i E.[1]
| Grup de meteorits | |
| Tipus | acondrita |
|---|---|
| Classe | acondrita primitiva |
Història modifica
El grup de les winonaites porta el nom de l'espècimen tipus, el meteorit Winona. El nom d'aquest va derivar de la localitat de Winona, a Arizona, on es va trobar l'espècimen tipus durant una excavació arqueològica dels Sinagua a Pueblo Elden, en el mes de setembre de 1928. Els Sinagua van viure al poblat entre l'any 1150 i el 1275. Es diu que el meteorit va ser recuperat de la cista d'una de les habitacions;[3][4] però un estudi posterior indica que el meteorit es va trobar en un altre lloc de Sinagua, i no aquest poble.[5] Actualment, 25 meteorits estan inclosos en aquest grup.[6]
Descripció modifica
Les Winonaites són acondrites que tenen una composició química i mineral similar a les condrites. Les seves proporcions isotòpiques són similars a les inclusions de silicats en meteorits IAB. En la secció prima, els grans de minerals mostren microstructures d'un gran metamorfisme tèrmic i signes de fusió parcial.[7] Alguns exemplars de winonaites semblen tenir còndrules relíquia.[8]
Cos progenitor modifica
Les winonaites i els dos grups de meteorits de ferro IAB i IIICD es consideren derivats del mateix cos progenitor. Els meteorits de ferro formaven part del nucli del planeta i les winonaites estaven més a prop de la superfície. El raonament és que les inclusions de silicats en els meteorits de la IAB són similars a les de winonaites, especialment en les seves proporcions d'isòtops d'oxigen. És menys clar si els meteorits IIICD també formen part d'aquest cos primari.[1][7] Les winonaites mostren que el cos progenitor es va veure afectat per impactes que van formar bretxes de diferents litologies. Més tard, aquestes bretxes es van escalfar i les edats radiomètriques Ar-Ar van restringir el metamorfisme en el cos progenitor entre 4,40 i 4,54 mil milions d'anys. El cos progenitor també va arribar a temperatures en què es va produir la fusió parcial. Les edats d'exposició a rajos còsmics mostren que els meteorits van trigar entre 20 i 80 milions d'anys a arribar a la Terra.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 M. K. Weisberg; T. J. McCoy; A. N. Krot «Systematics and Evaluation of Meteorite Classification». A: D.S. Lauretta. Meteorites and the early solar system II. Tucson: University of Arizona Press, 2006, p. 19–52. ISBN 978-0816525621 [Consulta: 14 octubre 2013].
- ↑ «PAC Group - Primitive Achondrites». Meteorite.fr. [Consulta: 10 desembre 2012].
- ↑ «Winona». meteorites.com.au. [Consulta: 5 desembre 2012].
- ↑ M. M. Grady Catalogue of Meteorites (5th ed.) Cambridge UP, 2000, p. 528
- ↑ A. L. Christenson "J. W. Simmons' account of the discovery of the Winona meteorite."Meteorite 10(3):14-16, 2004
- ↑ «Meteoritical Bulletin Database». Meteoritical Society.
- ↑ 7,0 7,1 Floss, Christine; CROZAZ, Ghislaine; JOLLIFF, Brad; BENEDIX, Gretchen; COLTON, Shannon «Evolution of the winonaite parent body: Clues from silicate mineral trace element distributions». Meteoritics & Planetary Science, 43, 4, 01-04-2008, pàg. 657–674. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2008.tb00676.x.
- ↑ 8,0 8,1 Benedix, G.K.; McCoy, T.J.; Keil, K.; Bogard, D.D.; Garrison, D.H. «A petrologic and isotopic study of winonaites: evidence for early partial melting, brecciation, and metamorphism». Geochimica et Cosmochimica Acta, 62, 14, 30-06-1998, pàg. 2535–2553. DOI: 10.1016/S0016-7037(98)00166-5 [Consulta: 14 octubre 2013].