XXII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)
El XXII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Va arribar a operar als fronts de Terol, Llevant i Extremadura, jugant un paper rellevant durant la contesa. Durant la major part de la seva existència la unitat va estar manada pel tinent coronel Juan Ibarrola Orueta.
Tipus | Cos d'exèrcit |
---|---|
Data de lleva | setembre de 1937 |
Dissolució | març de 1939 |
País | Segona República Espanyola |
Branca | Exèrcit Popular de la República |
Part de | Exèrcit Popular de la República |
Unitats subordinades | 25a Divisió (Exèrcit Popular de la República) i 11a Divisió de l'Exèrcit Popular de la República |
Comandants | |
Oficials destacats | Juan Ibarrola Orueta |
Guerres i batalles | |
Guerra Civil espanyola |
Historial
modificaLa unitat va ser creada al setembre de 1937 —en el si del nou Exèrcit de Maniobra—, quedant a càrrec del tinent coronel Ricardo Burillo Stholle[1] durant la seva etapa de formació. Posteriorment el comandament de la unitat passaria al comandant de la GNR Juan Ibarrola Orueta,[2] un veterà de la guerra al Nord.
Batalla de Terol
modificaAl desembre de 1937 la formació, integrada a l'Exèrcit de Llevant i composta per les divisions 11a i 25a, va participar en la batalla de Terol.[3] Tenia la seva caserna general a Alcanyís.[4] El 15 de desembre van començar les operacions. Les unitats del XXII Cos, situades al nord-oest i sud-oest de Terol, respectivament, van començar a avançar fins a trobar-se entre si; amb això es va tancar el cèrcol sobre la capital terolenca. Aquest èxit va suposar que Ibarrola fos ascendit al rang de tinent coronel.[5] Durant les següents setmanes les divisions 11a i 25a van cobrir el perímetre exterior del cèrcol, repel·lint els contraatacs franquistes. El 31 de desembre la 40a Divisió va ser agregada al XXII Cos, com a reforç enfront de la pressió enemiga.[6] Terol va acabar rendint-se el 7 de gener de 1938.
La unitat posteriorment va passar a rereguarda, en un període de repòs. Al febrer de 1938 va arribar a participar en les operacions de la batalla de l'Alfambra.
Campanya de Llevant
modificaAl començament de l'ofensiva de Llevant per les forces franquistes el XXII Cos agrupava les divisions 19a i 47a, i es trobava situat en el sector d'Albocàsser.[7] Durant les següents setmanes la formació va resistir les escomeses enemigues, i hagué de cedir algunes posicions. Al començament de juny, davant la possibilitat de quedar tancats, el XXII Cos es va retirar de les seves posicions a Albocàsser —després de gairebé dos mesos de resistència−, ocupant noves posicions en la línia fortificada que anava des d'Orpesa fins a la Barona.[8] Per al 18 de juny es trobava combatent amb les forces del Cos d'Exèrcit de Galícia, amb el qual sostindria una forta lluita per la possessió de la localitat d'Onda.[9] Molt infringit per aquests combats, seria retirat del front i passat a la reserva general.[10] A mitjan juliol va llançar potents contraatacs contra les forces franquistes, buscant alleujar la pressió de l'amenaçat XVII Cos d'Exèrcit al front de Terol.[11]
Final de la guerra
modificaEl XXII Cos va sortir molt infringit de la campanya de Llevant, per la qual cosa al desembre de 1938 va ser profundament reorganitzat.[12] Al començament de 1939 la unitat, que per a aquestes dates es trobava composta per les divisions 47a, 70a i 10a,[12] va ser enviada a la zona de Còrdova-Extremadura per a intervenir en la prevista ofensiva de Valsequillo. Durant les primeres jornades de l'atac republicà el XXII va tenir una bona actuació, aconseguint un profund avanç i la conquesta de diverses poblacions importants. No obstant això, l'ofensiva republicana acabaria estancant-se i, finalment, fracassaria. Després d'això el XXII Cos va tornar a la zona de Llevant.
Al març de 1939, després de produir-se el cop de Casado, el tinent coronel Ibarrola va donar suport als colpistes.[13] No obstant això, aquesta no va ser l'actitud de tots els oficials del cos. El tinent coronel José Recalde Vela —comandant de la 47a Divisió i oposat al cop— va arribar a destituir Ibarrola i va assumir temporalment el comandament del XXII Cos d'Exèrcit.[14][15] Finalment la temptativa no va prosperar i es va restablir la situació. La unitat es va autodissoldre en els últims dia de la guerra.
Comandaments
modifica- Comandants
- tinent coronel d'infanteria Ricardo Burillo Stholle;
- comandant de la GNR Juan Ibarrola Orueta;[16]
- Comissaris
- Caps d'Estat Major
- comandant d'infanteria José Cebrecos Louriel;
- comandant de carabiners Antonio Pérez Quijano;[12]
- capità d'enginyers Francisco Piorno Mezquita;
Ordre de batalla
modificaDesembre de 1937 | Exèrcit de Llevant | 11a i 25a | Terol |
Febrer de 1938 | Exèrcit de Maniobra | 66a, 28a i 25a | Terol |
Abril de 1938 | Exèrcit de Maniobra | 47a, «A» i «E» | Llevant |
30 d'abril de 1938 | Exèrcit de Maniobra | 19a, 41a i 47a | Llevant |
Juny de 1938 | Exèrcit de Llevant | 47a, 70a i 68a | Llevant |
5 d'agost de 1938 | Exèrcit de Llevant | 47a, 61a i 67a | Llevant |
Novembre de 1938 | Reserves | 47a, 67a i 70a | Llevant |
Gener de 1939 | GERC | 10a, 47a i 70a | Extremadura |
5 de març de 1939 | Exèrcit de Llevant | 47a i 70a | Llevant |
Referències
modifica- ↑ Alpert, 2013, p. 261.
- ↑ Cancio, 2011, p. 115.
- ↑ Thomas, 1976, p. 848.
- ↑ Maldonado, 2007, p. 242.
- ↑ Corral, 2005, p. 114.
- ↑ Corral, 2005, p. 148.
- ↑ VV.AA., 1990, p. 593.
- ↑ VV.AA., 1990, p. 602.
- ↑ VV.AA., 1990, p. 602-603.
- ↑ VV.AA., 1990, p. 603.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Martínez Bande, 1985, p. 38.
- ↑ Thomas, 1976, p. 973.
- ↑ Romero, 1976, p. 279.
- ↑ VV.AA., 1990, p. 666.
- ↑ Alpert, 2013, p. 338.
- ↑ Corral, 2005, p. 172.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 179, 187.
Bibliografia
modifica- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013.
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Cancio, Raúl C. Fuerzas especiales en la Guerra Civil Española. Madrid: Ministerio de Defensa, 2011.
- Corral, Pedro. Si me quieres escribir. La batalla de Teruel. DeBolsillo, 2005. ISBN 84-9793-626-4.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0.
- Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3.
- Martínez Bande, José Manuel. El Final de la guerra civil. Madrid: Ed. San Martín, 1985.
- Romero, Luis. El Final de la guerra. Barcelona: Ed. Ariel, 1976.
- Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 9788497598323.
- VV.AA.. Historia general de España y América XVII. La segunda república y la guerra civil. Madrid: Ediciones Rialp, 1990.