Baha-ud-Din Naqxband

(S'ha redirigit des de: Xaju Naqxband)

Bahà-ad-Din Naqxband (en persa بهاء الدين نقشبند, Bahāʾu d-Dīn Naqšband) (prop de Bukharà, 1318 - Bukharà, 1389) fou un gran mestre sufí a qui s'atribueix la fundació de la important confraria (tariqa) dels Naqxbandiyya, la segona més important de l'islam després de la Qadiriyya.

Infotaula de personaBaha-ud-Din Naqxband
Bahauddin2.png
modifica
Biografia
Naixement30 novembre 1327 modifica
Q18592798 Tradueix modifica
Mort21 febrer 1390 modifica (62 anys)
Q18592798 Tradueix modifica
Lloc d'enterramentBahoutdin Architectural Complex (en) Tradueix
Bukharà modifica
Dades personals
ReligióIslam, sunnisme i sufisme modifica
Activitat
Camp de treballSufisme modifica
OcupacióTeòleg modifica
ProfessorsAmir Kulal (en) Tradueix i Abd-al-Khàliq Gajadwani modifica
AlumnesAlauddin al-Attar (en) Tradueix modifica

BiografiaModifica

 
Mausoleu de Naqxband a Bukharà

Bahà-ad-Din Naqxband va néixer el 1318 al poble de Qasr al-Arifan, prop de Bukharà, en una família tadjik. És considerat com el mestre de la Naqxbandiyya pels seus adeptes, que li donen sobretot els títols de «Sultà dels Sants», o de «gran assistent (ghauth)».

Hauria rebut poders miraculosos durant la seva infantesa i a l'edat de divuit anys va ser enviat pel seu avi prop del xeic Muhammad Baba as-Sammasí, que va esdevenir el seu mestre. A la mort d'aquest, es va casar i va continuar la seva instrucció amb Sàyyid Amir Kulali. Naqxband també va conviure sis anys amb un dervix turc anomenat Khalil.

Després d'això, va sentir la necessitat d'apartar-se dels afers del món. Havent acabat la seva instrucció, un cercle de deixebles es va formar al voltant seu. Predicava un estil de vida mística austera i discreta, afirmant "el que és aparent és per al món, el que és amagat (interior) és per a Déu" (az-zahir li l-khalq al-batin li l-haqq).

Naqxband animava igualment els seus deixebles a guanyar-se la vida "amb la suor del seu front" i a fer do als indigents del que guanyaven. Ell mateix vivia de manera particularment austera, no alimentant-se més que d'ordi que cultivava, i convidant els pobres a la seva taula.

Naqxband va morir el 1388. Va ser enterrat al seu jardí, com havia desitjat. Havia passat els seus últims dies a la seva cambra, on els seus deixebles li retien visita i rebien els seus consells.

BibliografiaModifica