Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística
La Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN, per les seues sigles en anglès) és una organització internacional no governamental activa a nivell europeu que treballa per a protegir i promoure les llengües minoritàries, llengües en perill d'extinció, llengües cooficials i llengües de les nacions sense estat.
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ELEN |
| Tipus | organització no governamental |
| Forma jurídica | associació internacional sense ànim de lucre |
| Història | |
| Reemplaça | Oficina Europea de Llengües Minoritàries |
| Creació | 2011 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Indicador econòmic | |
| Ingressos totals | 32.878 € (2020) |
| Lloc web | elen.ngo |
  | |
ELEN es va formar després del tancament el 2010 de l'Oficina Europea de Llengües Menys Minoritàries, una organització no governamental amb objectius similars fundada el 1982.
Labor
modificaEls objectius i el treball d'ELEN s'engloben en diferents tipus d'intervenció:[1]
- Treball com a lobby dirigit a les principals organitzacions internacionals implicades en la defensa dels drets humans i col·lectius: Nacions Unides, Consell d'Europa i Unió Europea.[2] ELEN es presenta com la veu de les minories menys audibles, en particular fent demandes concretes a òrgans electes com el Parlament Europeu. També duu a terme accions a nivell local, per exemple, implicant-se en la campanya nacional a favor de la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a l'Estat francès,[3] denunciant l'actitud del govern espanyol envers les minories no hispanoparlants,[4][5] o associant-se a les inquietuds dels defensors de les llengües minoritàries arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.[6][7][8][9]
- Empresa i participació en projectes de seguiment i acció sobre les llengües minoritàries.
ELEN ha contribuït notablement a la posada en marxa del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics de Sant Sebastià,[10] que enumera mesures concretes per a garantir el respecte dels drets lingüístics a Europa, així com al Projecte Digital de Diversitat Lingüística, un pla de creació i intercanvi de continguts digitals utilitzant llengües minoritàries.[11]
Referències
modifica- ↑ Argouarch, Philippe. «Paul Molac : Il nous faut agir pour changer la Constitution avant l'élection présidentielle» (en francès). Agence Bretagne Presse. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Morgan, Sam. «Language discrimination rife across EU» (en anglès britànic). www.euractiv.com, 09-06-2016. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Row brews over French regional languages as country's upcoming EU council presidency ponders future of linguistic diversity» (en anglès). The Parliament Magazine, 30-07-2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Spain's "linguistic discrimination" debated in the European Committee on Civil Liberties for the first time». , 17-03-2016.
- ↑ «International Manifesto in Support of Catalonia's Right to Freedom as a People - The Bullet» (en anglès americà). Socialist Project, 31-05-2021. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ Ó Caollaí, Éanna «Brexit a 'potential disaster' for minority languages» (en anglès). , 22-06-2016.
- ↑ Sonnad, Nikhil. «Brexit may threaten the many minority languages of Britain» (en anglès). Quartz. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Brexit "disastrous" for Gaelic and Scots languages, warns European-wide campaigners» (en anglès). HeraldScotland. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Brexit Could Devastate Celtic Languages» (en anglès americà). Language Magazine, 06-12-2019. [Consulta: 8 novembre 2021].
- ↑ «Le Protocole de Donostia est déjà une réalité : les mesures permettant de concrétiser les droits linguistiques seront prêtes pour le 17 décembre» (en francès). Protocol to Ensure Language Rights. Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 22 març 2017].
- ↑ «Who | The Digital Language Diversity Project». Digital Language Diversity Project. Arxivat de l'original el 2021-11-08. [Consulta: 8 novembre 2021].