Xavier Delamarre

diplomàtic francès

Xavier Delamarre (França, 1954) és un diplomàtic i lingüista francès. Va estudiar a l'Institut d'Estudis Polítics de París. El 1977 es va incorporar al cos diplomàtic francès, exercint les seves funcions a Helsinki (1984-1986), Harare (1989-1992), Vilnius (1992-1997), Osaka (1997-1998), Ljubljana (1998-2000) i Helsinki (2004-2006). Va ser encarregat de la Missió per la Cooperació Internacional vinculada al Secretari General del Govern (2008-2014).[1]

Infotaula de personaXavier Delamarre
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut d'Estudis Polítics de París (–1977) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDiplomàtic i lingüista Modifica el valor a Wikidata
Interessat enEstudis indoeuropeus i estudis celtes Modifica el valor a Wikidata

LinkedIn: xavier-delamarre-6a447a27 Modifica el valor a Wikidata

Després d'anys de recerca de lexicografia, s'especialitzà en els dominis indoeuropeu i cèltic. Investigador adscrit al laboratori AOROC del CNRS (2019) en els àmbits d'onomàstica cèltica antiga, llengua gala, lexicografia indoeuropea, contactes lingüístics, canvis i reinterpretacions entre els antics dialectes celtes i les llengües clàssiques. Té cura, amb Pierre Yves Lambert, de la reedició actualitzada de l'Altkeltischer Sprachschatz d'Alfred Holder de 1913, que implica la creació del "Thesaurus Paleo-Celticus".[2] Coedita, amb Romain Garnier, la revista de gramàtica comparada Wékwos.

ObresModifica

  • Lituanie : poste d'expansion économique à̀ Vilnius, Xavier Delamarre, Stéphane Montalbano, Centre français du commerce extérieur, Éditions du CFCE, París, 1996.
  • Le vocabulaire indo-européen, Lexique étymologique thématique, Librairie d'Amérique et d'Orient, Jean Maisonneuve, 1984.
  • Dictionnaire de la langue gauloise, Éditions Errance (2001), (2003),[3] (2008, 3a Ed. revisada i augmentada).[4]
  • Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique. París: Editions Errance, 2007.[5]
  • Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne (-500 / +500). Dictionnaire. Arles: Editions Errance, 2012.[6]
  • Les noms des gaulois. Editions les Cents Chemins, 2017, 411 pp.
  • Dictionnaire des thèmes nominaux du gaulois. Vol. 1 Ab-/Iχs(o)-. Paris: Les Cent Chemins, 2019, 398 pp.
  • Une généalogie des mots. De l'indo-européen au français : Introduction à l'étymologie lointaine. Arles: Errance-Actes Sud, 2019, 231 pp.

ReferènciesModifica

  1. «Delamarre Xavier. Onomastique celtique ancienne» (en francès). AOROC CNRS. [Consulta: 15 gener 2021].
  2. «THESAURUS PALEO-CELTICUS (CNRS)» (en francès). Association Française pour l'étude de l'âge du Fer, 20-11-2019. [Consulta: 15 gener 2021].
  3. Bernard; Bost, Jean-Pierre; Tranoy, Laurence «Chronique gallo-romaine». Revue des Études Anciennes, 105, 2003 [Consulta: 23 juny 2017].
  4. Sterckx, Claude «Xavier DELAMARRE, Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux celtique continental. [compte-rendu]». L'Antiquité Classique 71, 2002, pàg. 516-517.
  5. Taverdet, Gérard «Xavier Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'épigraphie classique (Nomina celtica antiqua selecta inscriptionum), 2007 [compte-rendu]». Nouvelle revue d'onomastique 47-48, 2007, pàg. 257.
  6. Taverdet, Gérard «Delamarre, Xavier. 2012. Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, dictionnaire. [compte-rendu]». Nouvelle revue d'onomastique, 2012 54, pàg. 322-325.