Xemeneia
Una xemeneia, fumera o fumeral és un sistema usat per a ventilar gasos calents i fum de calderes, escalfadors, estufes, forns, fogons o llars cap a l'atmosfera. Típicament són completament verticals per a assegurar que els gasos calents puguin fluir sense problemes, movent-los per convecció. També existeixen les xemeneies que no són completament verticals, que s'instal·len en cuines o petites sales de calderes per a evacuar els fums a través d'orificis efectuats en els paraments. Les xemeneies així construïdes han de disposar de malles de protecció per a evitar que els ocells niïn en el seu interior, i se'ls ha de donar una inclinació diferent de 0° per a facilitar la sortida de fums.
L'espai dintre d'una xemeneia és dit "ducte" o "conducte de fum". Les xemeneies poden trobar-se en edificis, locomotores o en vaixells. El corrent d'aire que origina el foc i que fa que el fum ascendeixi per la xemeneia se'l denomina "tir". El curull és el barret o pinacle que evita que hi entri l'aigua de pluja dins la xemeneia.[1]
.jpg)
El terme xemeneia també pot aplicar-se a aspectes de la naturalesa, particularment en formacions rocoses.
Desenvolupament d'una xemeneiaModifica
- Q = taxa de fum a la xemeneia, m³/s
- A = àrea de la secció transversal de la xemeneia, m²
- C = coeficient de descàrrega (~ 0,65 a 0,70)
- g = acceleració de la gravetat, 9,81 m/s²
- H = alçada de la xemeneia, m
- Ti = mitjana de la temperatura interna, K
- Te = temperatura externa ambient, K
TiratgeModifica
El tiratge del fum és important en una xemeneia. La geometria de la campana, el conducte de fums i la sortida per la teulada han d’estar ben combinats.
- Per a xemeneies en zones ventoses Miquel Agustí, en la seva obra Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril , proposava un sistema enginyós i econòmic.[2]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «curull». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 1–.
