Xoc de terminació
En astrofísica, el xoc de terminació és el límit exterior de la influència del Sol. És el punt on la bombolla creada pel vent solar es desaccelera fins a una velocitat subsònica (amb respecte a l'estel) a causa de la interacció amb el medi interestel·lar. Això causat un escalfament per compressió i un canvi en el camp magnètic. Es creu que el xoc de terminació es troba a entre 75 i 90 ua del Sol. El front de xoc de terminació no es troba sempre a la mateixa distància del Sol a causa de les variacions en les erupcions solars.
El xoc té lloc perquè les partícules del vent solar viatgen a uns 400 km/s, mentre que la velocitat del so (a l'aire) és d'uns 0,33 km/s (la velocitat exacta depèn de la densitat, que varia considerablement). El medi interestel·lar, tot i que té una densitat molt baixa, té una pressió constant; la pressió del vent solar es redueix amb el quadrat de la distància de l'estel. A mesura que hom s'allunya de l'estrella, la pressió del medi interestel·lar esdevé suficient per desaccelerar el vent solar fins a velocitat subsòniques; això causa una ona de xoc.
Més enllà del xoc de terminació es troba l'heliopausa, on les partícules solars són frenades pel medi interestel·lar, i després el xoc en arc, el punt més enllà del qual les partícules del medi interestel·lar ja no són estimulades.
Hi ha evidència que la sonda espacial Voyager 1 ja ha passat el xoc de terminació a una distància d'unes 94 ua del Sol. En canvi, el Voyager 2 començà a detectar-ne indicis a només 76 ua del Sol. Això implica que l'heliosfera pot tenir una forma irregular, més inflada al pol nord solar i més aplanada al sud.
La missió Interstellar Boundary Explorer intentarà recollir més dades sobre el xoc de terminació del sistema solar.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Comentaris tècnics sobre el xoc de terminació Arxivat 2007-07-30 a Wayback Machine. (anglès)
- L'estructura del xoc de terminació heliosfèric Arxivat 2007-03-08 a Wayback Machine.