Ye Qun (xinès: 叶群; pinyin: Yè Qún), nascuda l'any 1917 i morta el 13 de setembre de 1971 a Öndörkhaan (Mongòlia) va ser una de les poques dones destacades dins del comunisme xinès; Va arribar a ser membre del Politburó (el novè) i coronel de l'exèrcit. Casada amb el Número Dos del règim, Lin Biao i mare de Lin Luguo antimaoista convençut i Lin Liheng, fanàtica partidària de Mao.

Infotaula de personaYe Qun

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 叶群 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Öndörkhaan Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Normal de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès (1936–1971) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLin Biao (1941–1971), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsLin Liheng, Lin Liguo Modifica el valor a Wikidata

Malgrat haver ingressat en el Partit Comunista de la Xina de jove, no es va lliurar de les crítiques de dirigents fins al punt que va ser detinguda i interrogada. Sempre va donar suport a la política del seu marit. Arran del distanciament del dos màxims líders del partit i fracassat els intents d'apartar Mao del poder fins a l'extrem de plantejar-se el seu assassinat (Projecte 571), Lin Biao. Ye Qun i el seu fill Tigre, juntament, amb uns pocs conspiradors propers a Liguo van fugir precipitadament en un avió Trident i en estavellar-se l'aparell a Mongòlia van morir tots els que hi anaven. Ye tenia 54 anys. La notícia va trigar 11 dies en saber-se.

Bibliografia modifica

  • 中國婦女傳記詞典: (Diccionari de biografíes de dones de la Xina): The Twentieth Century, 1912-2000 de Lily Xiao Hong Lee. pàg.634
  • The Culture of Power: The Lin Biao Incident in the Cultural Revolution de Qiu Jin Pàg. 152
  • Mao's Last Revolution de Roderick MacFarquhar,Michael Schoenhals. Pàgs. 22-25, 30, 35-36, 198, 230, 250, 282,299-3000, 326, 328, 330-331 i 335. (Existeix edició en castellà de la Editorial Crítica de Barcelona)
  • Mao: La historia desconocida de Jon Halliday i Jung Chang. Pàgs. 444-334m 615-617, 619, 625-626, 659, 667. 678 i 841-844 ]