Yggdrasil

En la mitologia escandinava, l'Yggdrasil és un immens freixe[1] perenne al voltant del qual existeixen els nou mons. El seu nom no ha estat explicat satisfactòriament fins al dia d'avui. Ja que Yggr[2] és un dels noms del déu Odin, n'hi ha qui ha volgut explicar el significat del nom com a "el cavall (drasill) de l'Odin", obviant, emperò, que per les regles que regeixen la composició nominal, en tal cas hauríem de tenir un *Yggjardrasill o un *Yggsdrasill. De fet, tampoc no és gaire versemblant que originàriament fos un freixe, sinó més aviat un roure, ja que els freixes són caducifolis i ja que en els relats de la conversió dels pobles germànics meridionals es relata l'existència d'un arbre mític semblant que és designat com a roure.[3] En Franz Rolf Schröder va proposar el 1941 de veure en el primer constituent del mot, Ygg- un doblet de ýr ‘teix’. El constituent, segons això, fóra la continuació del mot germànic īxʷaz (masc.), īxʷō (fem.) “teix”, a partir d'un doblet amb canvi gramatical *ĭɣʷja-. Segons en Schröder, doncs, l'arbre hauria estat originàriament un teix.[4] En tot cas, la seva condició "d'arbre del món" el fa central en la cosmologia nòrdica.

Infotaula de geografia físicaYggdrasil
Yggdrasil.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusArbre mitològic, lloc de la mitologia nòrdica i Axis mundi Modifica el valor a Wikidata
ObraEdda poètica Modifica el valor a Wikidata
Part deCosmologia germànica i mitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Esquema del universo segun la mitologia nordica.png Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'arbre del món Yggdrasil i els seus habitants, d'un manuscrit islandès del s. XVII (Manuscrit AM 738 4to). Es troba a l'Institut Árni Magnússon d'Islàndia.

Els nou mons s'anomenen de la següent manera:

BibliografiaModifica

  • Beck, Wolfgang: "Der Weltenbaum". Dins: Ulrich Müller und Werner Wunderlich (curadors): Mittelalter-Mythen in fünf Bänden. Band 5: Burgen, Länder, Orte. Konstanz: UVK, 2008. Pp. 965–979
  • Hasenfratz, Hans-Peter: Die religiöse Welt der Germanen. Ritual, Magie, Kult, Mythus. Freiburg i. Breisgau: Herder, 1992 (Herder-Spektrum. Band Nr. ). Pp. 120ss.
  • Heizmann, Wilhelm: "Eibe – Mythologisches". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i Heiko Steuer (curadors entre d'altres): Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Volum 6. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 1986. PP. 526–529.
  • Heizmann, Wilhelm: "Esche – Mythologisches". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i iHeiko Steuer (curadors entre d'altres): Reallexikon der germanischen Altertumskunde. Volum. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 1989. Pp. 562–564.
  • Schjødt, Jens Peter: "Weltenbaum". Dins: Heinrich Beck, i Dieter Geuenich, i Heiko Steuer (curadors entre d'altres): "Reallexikon der germanischen Altertumskunde". Volum 23. Segona edició. Berlin: Verlag Walter de Gruyter, 2006. Pp. 451–453.
  • Schröder, Franz Rolf: Ingunar-Freyr. Tübingen: Verlag von J.C.B. Mohr (Paul Siebeck), 1941 (Schröder: Untersuchungen zur germanischen und vergleichenden Religionsgeschichte. Bd. Nr. 1.) Esp. pp. 1-15.
  • Schröder, Franz Rolf: "Die Weltsäule - Völuspá". Dins: Altgermanische Kulturprobleme. Berlin: Walter de Gruyter & Co., 1929 (Trübners Philologische Bibliothek. Band Nr. 11.). Pp. 97-106.
  • Simek, Rudolf: Lexikon der germanischen Mythologie. Stuttgart: Kröner Verlag, 2006³.

ReferènciesModifica

  1. L'arbre Yggdrasill és descrit com a freixe per Vǫlospá, estrofes 19 i 47 i pels Grímnismál, estrofes 35 i 44.
  2. Tema en -i: genitiu Yggjar o Yggs.
  3. Per exemple, el celebèrrim roure del déu Thonar o robur Iouis (amb interpretatio romana del nom del déu) de Geismar en el nord de Hessen que sant Bonifaci va tallar o va fer tallar el 723, segons relata la Vita Sancti Bonifatii del clergue Willibald de Magúncia.
  4. Es podria postular la hipòtesi que hagués existit un germànic *uu̯wja-ygg- ‘món, cosmos; vida’, de manera que Yggdrasill significaria el sostenidor del cosmos o potser el sostenidor de la vida. Tanmateix, aquest hipotètic *uu̯wja- no hauria tingut, que sapiguem, descendents a les llengües germàniques històriques.
  5. Rick., Riordan,. Guía de los mundos nórdicos : Hotel Valhalla : introducción a los dioses, seres míticos y criaturas fantásticas : para Magnus Chase. [Barcelona]: Montena, 2017. ISBN 9788490437919. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yggdrasil