Yo, puta és una pel·lícula espanyola de 2004 dirigida per Maria Lidon, elaborada a partir del llibre Jo, puta, d'Isabel Pisano, que en el moment de la seva publicació va ser un supervendes a Espanya i Itàlia.[1]

Infotaula de pel·lículaYo, puta
Whore Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMaría Lidón
Protagonistes
ProduccióDolo Magan
Jose Magan
GuióAdela Ibáñez
MúsicaJavier Navarrete Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBernat Vilaplana Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPlaneta DeAgostini Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0404552 Filmaffinity: 237664 Allocine: 51523 Rottentomatoes: m/10004069-whore Letterboxd: the-life Allmovie: v306578 TCM: 538009 Metacritic: movie/the-life-whats-your-pleasure TMDB.org: 20502 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

La pel·lícula ens mostra diversos aspectes del negoci de la prostitució. Fusionant realitat amb ficció, permet al públic tenir una visió d'aquest món ocult que desperta curiositat i morbositat. Inclou testimoniatges dolorosos, tocs d'humor i experiències reals. És també una ficció documental en la qual tres intèrprets narradors experimenten amb la prostitució de luxe: una actriu vinguda a menys (Daryl Hannah) que sedueix a amants rics; una estudiant que escriu un llibre en el qual entrevista diferents personatges (Denise Richards); i un client voyeur, atractiu i seductor (Joaquim de Almeida), que recorre als serveis de la primera i intenta arrossegar a la segona a aquest món.

Es va estrenar a Espanya el 7 de maig de 2004 i el 17 de desembre d'aquest mateix any als Estats Units.

Repartiment

modifica

Recepció

modifica

La pel·lícula va ser durament criticada per la premsa estatunidenca sent valorada com la pitjor pel·lícula espanyola estrenada aquí de la història i una de les pitjors de la història[2] de tal manera que va rebre un dels premis a la pitjor direcció als Premis YoGa 2005.[3]

« "Batibull postmodern (...) Dramatúrgicamente mai funciona la mescla (...) en el seu desig de cridar l'atenció a qualsevol preu, Lidón no dubte a utilitzar recursos francament indignes."[4] »

Referències

modifica
  1. Yo, puta a letraslibres.com
  2. «'Tomatazos' a la española: las películas nacionales peor valoradas en 'Rotten Tomatoes'». Cinemanía, 25-08-2011. Arxivat de l'original el 29 d'agost de 2011. [Consulta: 25 agost 2011].
  3. Desde un terremoto hacia arriba, El País, 11 de març de 2005
  4. Batiaburrillo postmoderno, crítica de M. Torreiro a El País

Enllaços externs

modifica