Viquipèdia

Yung Beef

cantant espanyol de trap

Fernando Gálvez Gómez (Granada, 23 de gener de 1990),[1] conegut artísticament com Yung Beef, El Seco o Fernandito Kit Kat, és un raper, productor discogràfic, actor[2] i model espanyol.[3][4] És conegut per la seva mescla de trap, salsa i reggaeton,[5] així com pel seu atrevit sentit de la moda.[6]

Infotaula de personaYung Beef

(2018, Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando Gálvez Gómez Modifica el valor a Wikidata
23 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsYung Beef Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat2010 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficLa Vendición Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webyungbeef.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: yungbeeflospobres Twitter (X): secoweedcodein Instagram: ricosuaveyatusabe Bandcamp: yungbeefie Spotify: 1rTUwYS38LkQTlT2fhikch Musicbrainz: 505e16b2-ef1b-42cc-b323-1a9664bcf69a Songkick: 8697813 Discogs: 4993728 Allmusic: mn0003923107 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

Criat al barri de l'Albaicín, després de formar part de Kefta Boys, Yung Beef va començar a fer-se popular com a membre del grup Pxxr Gvng juntament amb Kaydy Cain, Khaled i el productor musical Steve Lean[7] (després anomenats Los Santos o La Mafia del Amor),[8] que va ser el primer grup de trap que va publicar amb una multinacional. Més endavant va crear el seu propi segell discogràfic independent, La Vendición Records.[9][10][11][12][13]

La seva carrera com a solista va començar el 2013 amb la publicació del mixtape A.D.R.O.M.I.C.F.M.S. 1 (All Diz Ratchets On M'I Can't Feel My Soul), la primera d'una saga d'àlbums de temàtica més personal. Des dels seus inicis, l'estil de Yung Beef s'ha caracteritzat pel seu afany d'experimentació i innovació constant, les seves composicions multifacètiques i carregades de referències (encara que sol primar l'estètica gàngster i la temàtica de carrer), la versatilitat de flows a l'hora de cantar i la seva destacada productivitat a l'hora de publicar material nou.

El març de 2017, a Yung Beef i a diversos artistes internacionals se'ls va negar l'entrada als Estats Units d'Amèrica i no van poder actuar al festival de música South by Southwest.[14] L'estiu del 2018, va protagonitzar una campanya de roba interior de Calvin Klein i va modelar per a la marca Hood By Air durant la Setmana de la moda de París.[15][16]

Discografia

modifica

Mixtapes

modifica
  • A.D.R.O.M.I.C.F.M.S. 1 (2013)
  • #Freemolly (amb Steve Lean) (2014)
  • Trunks Future Bricks (2015)
  • Perreo de la Muerte (2015)
  • A.D.R.O.M.I.C.F.M.S. 2 (amb Steve Lean) (2015)
  • Fashion Mixtape (2016)
  • La Última Cena (amb Fly Migo Bankroll) (2016)
  • Kowloon Mixtape (2017)
  • ADROMICFMS 4 (2018)
  • El Plugg Mixtape (2018)
  • Traumatismo Kraneoencefálico (amb Goa) (2018)
  • Perreo de la Muerte 2 (2019)[17]
  • Perreo de la Muerte 2.5 (2020)
  • Shishi Plugg (2020)
  • Lágrimas (2020)
  • Sonrisas (2020)
  • El Plugg 2 (2021)
  • Gangster Original (2021)
  • #A.D.R.O.M.I.C.F.M.S. 4 1/2 (2023)

Referències

modifica
  1. ↑ «Personajes 2016 - Música internacional: Pxxr Gvng» (en castellà), 13-12-2016. [Consulta: 14 juny 2024].
  2. ↑ «Mala Ruina, el curtmetratge amb Yung Beef que amplia el gènere neoquinqui». Tresdeu, 18-12-2018. [Consulta: 14 juny 2024].
  3. ↑ «Fotos: Así fue la última fiesta de Yung Beef en Madrid» (en castellà). , 30-06-2017.
  4. ↑ «Vote for Yung Beef on the #Dazed100» (en anglès). Dazed, 30-03-2017. [Consulta: 29 desembre 2021].
  5. ↑ Fortuny, Ignasi. «C. Tangana-Yung Beef: puñaladas traperas» (en castellà). El Periódico, 23-06-2018. [Consulta: 29 desembre 2021].
  6. ↑ «La entrevista a Yung Beef más larga jamás realizada hablando de política, religión y poesía» (en castellà). , 15-12-2017.
  7. ↑ Álvarez, Alicia. «PXXR GVNG: De la hauma al Moulin Rouge, cuatro años de mutaciones (parte I)» (en castellà), 08-09-2016. [Consulta: 14 juny 2024].
  8. ↑ «El Infierno Festival de Salobreña acogerá el regreso de La Mafia del Amor» (en espanyol europeu), 10-05-2024. [Consulta: 14 juny 2024].
  9. ↑ «Yung Beef, de vagar por Granada a ser la gran estrella del ‘trap’ español» (en castellà). , 02-03-2018.
  10. ↑ «La Vendición Records estrena de golpe dieciocho referencias» (en castellà). Mondo Sonoro, 10-03-2017. [Consulta: 29 desembre 2021].
  11. ↑ «La Vendición Records se presenta con un pase de modelos» (en castellà). www.vice.com. [Consulta: 29 desembre 2021].
  12. ↑ «Yung Beef, de vagar por Granada a ser la gran estrella del ‘trap’ español» (en castellà). , 02-03-2018.
  13. ↑ «El ‘perreo’ de Yung Beef» (en castellà). , 08-09-2019.
  14. ↑ Flores, Griselda. «Scheduled SXSW Performers Trementina & Yung Beef Denied Entry Into U.S.» (en anglès americà). Billboard, 15-03-2017. [Consulta: 29 desembre 2021].
  15. ↑ «Spanish Trap's Poster Boy Yung Beef Talks His Calvin Klein Campaign and Latest Moves in Fashion» (en anglès americà). Remezcla. [Consulta: 29 desembre 2021].
  16. ↑ «Yung Beef o el rapero granadino icono de Calvin Klein» (en anglès americà). es.vida-estilo.yahoo.com. [Consulta: 29 desembre 2021].
  17. ↑ Garrigós, Jordi. «La portada que Yung Beef no vol que vegis». Ara, 10-10-2019. [Consulta: 14 juny 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yung_Beef&oldid=33610117»