Yves Camille Desiré Leterme (Wervik, 6 d'octubre de 1960) és un polític belga

Infotaula de personaYves Leterme

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Yves Camille Désiré Leterme Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Wervik (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2011 Modifica el valor a Wikidata
President del Consell Europeu
1r juliol 2010 – 31 desembre 2010
48è Primer ministre de Bèlgica
25 novembre 2009 – 6 desembre 2011
← Herman Van RompuyElio Di Rupo →
Ministre d'afers exteriors de Bèlgica
17 juliol 2009 – 25 novembre 2009
← Karel De GuchtSteven Vanackere →
48è Primer ministre de Bèlgica
20 març 2008 – 30 desembre 2008
← Guy VerhofstadtHerman Van Rompuy →
Senador de Bèlgica
2008 – 2009
Ministre de Mobilitat
21 desembre 2007 – 20 març 2008
← Renaat LanduytÉtienne Schouppe →
Membre del gabinet: Verhofstadt III Government (en) Tradueix
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Bèlgica

23 novembre 2007 – 14 abril 2008
Senador de Bèlgica
10 juny 2007 – 21 desembre 2007
Ministre-President de Flandes
20 juliol 2004 – 28 juny 2007
← Bart SomersKris Peeters →
Flemish minister of Agriculture (en) Tradueix
20 juliol 2004 – 27 juny 2007
← Jef TavernierKris Peeters →
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
1997 – 2004
Membre del Parlament flamenc
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
desembre 2011
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióKU Leuven
Universitat de Gant Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitChristen-Democratisch en Vlaams Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
World Government Summit 2013 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webyvesleterme.be Modifica el valor a Wikidata

Abans d'això havia estat president de Flandes del 20 de juliol de 2004 al 26 de juny de 2007. De pare való i mare flamenca, és militant del partit catòlic CD&V. És llicenciat en dret i ciències polítiques i té tres fills.

Primer ministre

modifica

Fou el primer ministre de Bèlgica del 20 de març de 2008 fins al 19 de desembre del mateix any, i va haver de dimitir quan el president de la Tribunal de Cassació, la instància judicial superior de Bèlgica va escriure una carta al president de la cambra baixa per a explicar que va sospitar-lo d'interferència política al plet dels accionistes petits contra l'estat belga al cas de la venda de la banca Fortis a la banca francesa Paribas-BNP. Aquesta sospita de violació del principi de la separació de poders li va ser fatal.

Després de tornar al govern com a Ministre d'Afers Exteriors, fou tornat a nomenar Primer Ministre el 25 de novembre de 2009 amb l'elecció de Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu.[1] sent rellevat en el càrrec de primer ministre per Yves Leterme.[2] Cinc mesos després de ser elegit líder de l'Open VLD Alexander De Croo va amenaçar amb retirar de la coalició de govern al seu partit si no hi havia solució a la disputa constitucional en la qüestió de la votació Brussel·les-Halle-Vilvoorde, i passat el termini, el partit va abandonar el govern, que va caure.[3] Leterme va romandre com a primer ministre interí, però el 13 de setembre de 2011 va anunciar que deixaria el càrrec a finals d'any per ocupar el càrrec de secretari general adjunt de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).[4] El 6 de desembre de 2011 Leterme va ser finalment succeït com a primer ministre per Elio Di Rupo.[5]

Referències

modifica
  1. «El flamenc Van Rompuy presidirà la Unió Europea». Vilaweb, 20-11-2009. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. «Samenstelling en bevoegdheidsverdeling van de federale regeringsleden» (en neerlandès). Belgium.be. [Consulta: 13 juny 2024].
  3. Traynor, Ian. «Belgium's five-party coalition government collapses» (en anglès). The Guardian, 27-04-2010. [Consulta: 16 juny 2024].
  4. Rettman, Andrew. «Belgian officials play down crisis, as caretaker PM opts to go» (en anglès). EU Observer, 14-09-2011. [Consulta: 19 juny 2024].
  5. Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yves Leterme