Zalacaín el aventurero
Zalacaín el aventurero és l'última novel·la de la trilogia Tierras vascas, juntament amb La casa de Aitzgorri (1900) i El mayorazgo de Labraz (1903), de l'escriptor basc Pío Baroja. La primera edició es va imprimir el 1908, i avui dia ocupa un lloc d'honor a la literatura espanyola. Aquesta novel·la es va incloure a la llista de les cent millors novel·les en espanyol del segle XX del diari El Mundo.[1] La novel·la es va adaptar al cinema el 1928[2] i el 1955.[3]
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Pío Baroja |
| Llengua | castellà |
| Publicació | Espanya, 1909 |
| Dades i xifres | |
| Tema | carlisme |
| Gènere | novel·la |
| Sèrie | |
| Tierras vascas | |
| Altres | |
| OCLC | 433138677 |
 | |
L'obra explica diverses aventures i desaventures d'un noi basc, Martín Zalacaín, nascut al poble fictici d'Urbía o Urbide, durant l'última guerra carlina.[4]
Referències
modifica- ↑ Lista completa de las 100 mejores novelas
- ↑ Quesada, Luis. Ediciones JC,. La novela española y el cine (en castellà). Primera, 1986, p. 170.
- ↑ «Zalacaín el aventurero (1955)». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Zalacaín el Aventurero – Pío Baroja». [Consulta: 8 abril 2016].