Zilphia Horton
Zilphia Horton (Paris, Arkansas, 14 d'abril de 1910 - Nashville, Tennessee, 11 d'abril de 1956) va ser una música, educadora, activista pels drets civils i folklorista estatunidenca. És més coneguda pel seu treball amb el seu marit, Myles Horton, a la Highlander Folk School, on generalment se li reconeix el versionat de cançons com "We Shall Overcome", "Keep Your Eyes on the Prize", "I Shall Not Be Moved" o "This Little Light of Mine" com a himnes a cançons del moviment de drets civils.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 abril 1910  Paris (Arkansas) |
| Mort | 11 abril 1956 (45 anys) Nashville (Tennessee) |
| Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència renal ) |
| Dades personals | |
| Formació | University of the Ozarks (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | música, activista pels drets humans, folklorista |
| Activitat | 1935 – |
| Família | |
| Cònjuge | Myles Horton (1935–) |
  | |
Biografia modifica
Zilphia, nascuda com a Zilphia Mae Johnson a la ciutat minera de Spadra, Arkansas, era la segona filla de Robert Guy Johnson i Ora Ermon Howard Johnson. El seu pare era un superintendent de la mina de carbó local que posteriorment va posseir i operar. La seva mare era professora d'escola, d'ascendència espanyola i índia, que havia estudiat música clàssica.[1]
Va ser llicenciada en el Col·legi dels Ozarks (actualment, Universitat dels Ozarks). Estava decidida a utilitzar el seu talent en favor de la classe obrera del sud. Va ser rebutjada per la seva família després d'intentar organitzar la mina de carbó del seu pare. El 1935, va assistir a un taller d'educació laboral a la Highlander Folk School de Monteagle, Tennessee.[3] Dos mesos més tard, es va casar amb el fundador de l'escola, Myles Horton.
Com a representant del personal, Zilphia va col·laborar de moltes maneres. Va dirigir produccions teatrals de treballadors, camps sindicals de joves i diversos programes comunitaris, organitzà sindicats locals i va liderar el cant en tallers, piquets, reunions sindicals i concerts de recaptació de fons. Va reunir i estudià cançons populars, música religiosa i cançons sindicals al voltant del Sud, que després va reescriure o tornar a construir per tal de convertir-les en himnes del moviment dels Drets Civils.
Ella i Myles Horton van tenir dos fills. L'11 d'abril de 1956 va morir a causa d'una fallada renal després de beure accidentalment un got de líquid de neteja de màquines d'escriure que contenia tetraclorur de carboni que va confondre amb l'aigua.
Realitzacions modifica
Se la coneix especialment per haver col·laborat en la transformació de la cançó "We Shall Overcome" ajudant a convertir-la en un Himne pels Drets Civils el 1946. Altres músics acreditats en la transformació d'aquesta cançó són Frank Hamilton, Guy Carawan i Pete Seeger. Altres cançons que va reescriure van ser "Keep Your Eyes on the Prize", "We will not be moved", i "This Little Light of Mine". Va recopilar centenars de cançons. La seva documentació està dipositada a la Biblioteca i arxius estatals de Tennessee a Nashville.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Phelps, Greg A. «Zilphia Mae Johnson Horton (1910–1956)». The Encyclopedia of Arkansas History and Culture [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ Glen, John M. «Zilphia J. Horton». The Tennessee Encyclopedia of History and Culture. Tennessee Historical Society, 25-12-2009 [Consulta: 2 desembre 2017].
- ↑ Shmidt-Pirro, Julia; McCurdy, Karen «Employing Music in the Cause of Social Justice: Ruth Crawford Seeger and Zilphia Horton». Voices: The Journal of New York Society. New York Folklore Society, Vol. 31, 2005. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2017 [Consulta: 2 desembre 2017]. Arxivat 4 de desembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Thomas, Hulan Glen (Archival Technical Services). Horton, Zilphia (1910-1956), Folk Music Collection 1935-1956. Tennessee State Library and Archives [Consulta: 2 desembre 2017].