Zizur Zendea

Zizur (en basc, oficialment en castellà Cendea de Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.

Infotaula de geografia políticaZizur Zendea
Zizur zendea (eu)
Cizur (es) Modifica el valor a Wikidata

Ajuntament de la Zizur Zendea. Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 47′ 31″ N, 1° 43′ 04″ O / 42.791858°N,1.717783°O / 42.791858; -1.717783
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total3.920 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat74,67 hab./km²
Zona lingüísticamixta
Geografia
Part deMancomunitat de la comarca de Pamplona
Zona mixta de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Superfície52,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud459 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad de Pamplona
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJose Joaquin San Martin Murillo Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31190 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31076 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcendeadecizur.es Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va ser el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles xvi i xvii la Cendea va conèixer una certa florida econòmica que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1 105 1 091 1 198 1 308 1 391 1 597 1 703 1 744 1 977 2 238 2 543
Fonts: Cizur i Institut d'Estadística de Navarra

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zizur Zendea