Zizur Zendea
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Zizur (en basc, oficialment en castellà Cendea de Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.
 Zizur Zendea | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Zizur zendea (eu) Cizur (es)  | |||||
|
|||||
 Ajuntament de la Zizur Zendea. | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat foral | Navarra | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 3.920 (2022) | ||||
| • Densitat | 74,67 hab./km² | ||||
| Zona lingüística | mixta | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Mancomunitat de la comarca de Pamplona Zona mixta de Navarra | ||||
| Superfície | 52,5 km² | ||||
| Altitud | 459 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Merindad | Merindad de Pamplona | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jose Joaquin San Martin Murillo | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 31190 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 31076 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | cendeadecizur.es | ||||
HistòriaModifica
Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va ser el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles xvi i xvii la Cendea va conèixer una certa florida econòmica que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).
DemografiaModifica
| Evolució demogràfica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
| 1 105 | 1 091 | 1 198 | 1 308 | 1 391 | 1 597 | 1 703 | 1 744 | 1 977 | 2 238 | 2 543 |
| Fonts: Cizur i Institut d'Estadística de Navarra | ||||||||||
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zizur Zendea |