Zolotoi petuixok

El gall d'or és una òpera en tres actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, amb llibret de Vladímir Belski, basat en l'obra homònima d'Aleksandr Puixkin. S'estrenà al Teatre Solodovnikov de Moscou el 24 d'octubre de 1909.

Infotaula de composicióEl gall d'or
Bilibin stage.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Títol originalZolotoy Petushok
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorNikolai Rimski-Kórsakov
LlibretistaVladímir Belski
Llengua del terme, de l'obra o del nomrus
Basat enobra homònima d'Aleksandr Puixkin (Aleksandr Puixkin Modifica el valor a Wikidata)
Creació1908 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1909 Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera-Suite
Partstres
Durada2 hores Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesAmelfa (en) Tradueix, Astrologer (en) Tradueix, General Polkan (en) Tradueix, Golden Cockerel (Золотой петушок) (en) Tradueix, Tsar Dodon (Царь Додон) (en) Tradueix, Tsarevich Afron (Царевич Афрон) (en) Tradueix, Tsarevich Gvidon (Царевич Гвидон) (en) Tradueix i Tsaritsa of Shemakha (Шемаханская царица) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena24 d'octubre de 1909
EscenariTeatre Solodovnikov de Moscou,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya23 de novembre de 1944, Teatre Tívoli (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu30 de desembre de 1950
Musicbrainz: dbb8db0e-2ba8-455c-aebe-630f9d39f5cb IMSLP: The_Golden_Cockerel_(opera)_(Rimsky-Korsakov,_Nikolay) Modifica el valor a Wikidata

Fou l'última de les òperes de Rimski-Kórsakov. Basada en un conte, és una sàtira hàbilment disfressada de la corrupta cort del tsar Nicolau II i els seus incompetents caps militars. L'òpera fou víctima de la censura i la pugna del músic abans de la seva estrena el 1907.

Origen i contextModifica

 
Retrat de Rimski-Kórsakov

Nikolai Rimski-Kórsakov mai veuria estrenar la seva última òpera. El retrat del rei Dodón, un gandul dèspota entestat a enviar el seu exèrcit a inútils conflictes armats, va ressonar massa en un context en el qual estava encara molt present la guerra russojaponesa, el resultat havia estat desastrós per als russos, generant una enorme insatisfacció amb el seu govern tsarista. La paròdia ferotge que s'amagava darrere d'un llibret aparentment innocent -està basat en una rondalla infantil d'Aleksandr Puixkin- no va passar desapercebuda al censor, que va batallar durant dos anys exigint canvis als quals el compositor es va resistir sense treva. Finalment, l'òpera s'estrenaria el 1909, dos anys després d'haver estat composta. La partitura, descarada com poques ho han estat en la història de l'òpera, planteja un estudiadíssim equilibri entre el xaró i el trivial, on es dona cabuda a melodies ensucrades, absurdes coloratures, sonoritats irreals i una desbordada fantasia. Tots aquests elements, combinats amb un simbolisme a vegades desconcertant, fan d'aquesta una obra veritablement senyera, i l'única de les quinze que va compondre Rimski-Kórsakov que ha aconseguit establir-se al repertori dels teatres més enllà de Rússia.[1]

ArgumentModifica

En la cort, un astròleg presenta a un indolent rei Dodon un gall daurat capaç d'avisar dels imminents perills. El cant del gall alerta a la cort d'una possible invasió; el rei promet concedir a l'astròleg qualsevol desig. Quan Dodon és derrotat en el camp de batalla, la reina de Shemaja apareix per entonar el seu seductor Himne al Sol. Bojament enamorat, Dodon la demana en matrimoni, però l'astròleg reclama a la reina en recompensa pel gall màgic. Dodon assassina a l'astròleg, i el gall picoteja al rei fins a matar-lo. Apareix llavors l'astròleg per a confirmar davant del públic que tot el succeït només era una broma.

Rimski-Kórsakov es deixa anar en aquesta obra al seu gust pel cromatisme orquestral i els temes exòtics. Avui dia no existeix cap versió en àudio de l'òpera sencera, però sí de la Suite. Els seus quatre moviments presenten al rei Dodon en el seu palau, en el camp de batalla, amb la reina de Shemaja, en la festa del desposori i en la seva mort.

El 1956 la companyia Merury Living Presence desplaçà els seus equips de gravació des dels Estats Units fins a Londres per a unes sessions de gravació amb l'Orquestra Simfònica de Londres i el seu prestigiós director Antal Dorati. Els enginyers varen romandre al marge: l'equilibri i la dinàmica interpretativa foren confiats al director, amb resultats musicals òptims.

ReferènciesModifica

  1. «Informació de l'òpera» (en castellà). Teatro Real. Arxivat de l'original el 21 d’abril 2016. [Consulta: 25 abril 2016].
  • 1001 Discos de Música Clásica que hay que escuchar antes de morir, de Matthew Rye-Luis Suñén, pag. 554. Editorial Grijalbo

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zolotoi petuixok