Obre el menú principal
Aquest article tracta sobre mare de tres emirs búrides. Si cerqueu la reina abbàssida, vegeu «Zumurrud Khatun».

Safwat al-Mulk Zomorrod o Zomorrod Khatun (segle XII) fou mare de tres emirs búrides de Damasc i àvia d'un quart, famosa per haver matat el seu fill Ismaïl per tal d'impedir la conquesta de Damasc per Zengi I.

Infotaula de personaZomorrod Khatun
Modifica les dades a Wikidata

Es va casar amb Tadj al-Mulk Buri que va governar a Damasc del 1128 al 1132. Va quedar vídua el 1132 deixant tres fills que van governar Damasc: Shams al-Mulk Ismail (1132-1135), Shihab al-Din Mahmud (1135-1139) i Djamal al-Din Muhammad (1139-1140).

El 1135 Zengi va rebre una petició d'ajuda de Shams al-Mulk Ismail de Damasc, i que temia per la seva vida doncs la seva pròpia ciutadania el considerava un tirà cruel. Ismail estava disposat a lliurar la ciutat a Zengi per tal de restablir la pau, però ni la família d'Ismail ni els seus assessors ho volien, i Ismail va ser assassinat per la seva pròpia mare, Zomorrod, disposada a impedir que la ciutat passés al control de Zengi. Ismail va ser succeït pel seu germà Xihab-ad-Din Mahmud.[1] Zengi no es va desanimar per aquest gir dels esdeveniments i va arribar a Damasc de tota manera, amb la intenció de prendre-la, i la va assetjar algun temps sense èxit (febrer del 1135), fins que es va acordar una treva i Bahram-Shah, germà de Xihab-ad-Din va quedar com a ostatge, mentre la ciutat reconeixia una sobirania nominal de Zengi.

A finals del mes de maig de 1038 Zengi van arribar a un acord amb Damasc, casant-se amb Zomorrod, la mateixa dona que abans havia assassinat al seu propi fill per evitar precisament el control de Zengi sobre Damasc. Zengi va rebre Homs com a dot i la sobirania nominal a Damasc. El matrimoni es va fer efectiu l'agost sota els murs d'Homs en presència de representants del sultà, del califa de Bagdad, del califa del Caire, i de l'emperador bizanti, i Zengi va prendre possessió d'Homs.

El juliol de 1139 Shihab al-Din Mahmud, el darrer fill viu de Zomorrod, va ser assassinat (apunyalat) per uns esclaus a Damasc mentre dormia. Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a Djamal al-Din Muhammad. Zomorrod va cridar el seu nou marid Zengi que era a Harran i va marxar a Damasc per prendre possessió de la ciutat. Els habitants de Damasc, units sota Muin al-Din Unur, visir de Djamal al-Din Muhammad, es van aliar un cop més amb Jerusalem per repel·lir Zengi. Djamal al-Din Muhammad, germanastre del precedent atabeg, va agrair l'actitud d'Unur donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar a delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc a causa del fet que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc. Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'octubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, en va fer crucificar a 37 (que potser eren tots els que havien sobreviscut) i va fer espellar viu al comandant. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. El govern de Baalbek fou donat al general Ayyub, un fidel de Zengi (al que una vegada havia salvat la vida). Després Zengi va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després de malaltia, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron al jove Mudjir al-Din Abak, el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va decidir fer una nova aliança amb Folc V d'Anjou, rei de Jerusalem amb qui ja havia formalitzat una aliança el 1138. Usama Ibn Munkidh, l'amabixador de Damasc amic d'Unur, va tornar a Jerusalem al gener de 1140 amb propostes concretes: L'exèrcit cristià forçaria a Zengi a allunyar-se de Damasc i els dos estats (Damasc i el regne de Jerusalem) s'unirien en cas de nous perills; Unur pagaria 20.000 dinars per cobrir les despeses de les operacions i es faria una expedició conjunta contra la fortalesa de Baniyas en mans d'un general de Zengi, que passaria al regne de Jerusalem; els damascens van entregar ostatges en prova de bona fe. L'abril de 1140, Zengi estava a punt d'assaltar Damasc i Muin ad-Din Unur va demanar a l'exèrcit franc del rei Folc la vinguda urgent amb socors. Amb l'arribada de Folc a l'Hauran n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, que es va retirar a Baalbek i després cap al nord (va conservar Baalbek sota govern d'Ayyub). Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees (Baniyas) que estava en mans dels zengites (maig de 1140).

No consta la data de la seva mort.

ReferènciesModifica

  1. Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 (en francès). L'équilibre, 1935, p. 62-64. 

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia de l'Islam, article Zangi.