Zu Chongzhi
Zu Chongzhi (xinès: 祖冲之) (Jiankang, 429 - Xina, 501 (Gregorià)) (romanització Wade-Giles:Tsu Ch'ung-chih), nom estilitzat Wenyuan (文遠), va ser un prominent matemàtic i astrònom xinès durant les Dinasties Liu Song i Qi del Sud.
Bust modern de Zu Chongzhi a l'antic observatori de Beijing | |
Nom original | (zh) 祖冲之 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 429 Jiankang (Imperi Xinès) |
Mort | 501 (Gregorià) (71/72 anys) Xina |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i astronomia |
Ocupació | matemàtic, astrònom |
Família | |
Fills | Zu Gengzhi |
Biografia
modificaEls avantpassats de Chongzhi eren de l'actual Baoding, província de Hebei. Per fugir dels estralls de la guerra, l'avi de Zu, Zu Chang, es va traslladar al Iang-Tsé, com a part del moviment massiu de la població durant la dinastia Jin Oriental. Zu Chang (祖昌) havia ocupat el càrrec de "Ministre d'Obres Grans" durant la dinastia Liu Song i va estar a càrrec dels projectes de construcció del govern. El pare de Zu, Zu Shuo (祖朔), també va ser membre de la cort i va ser molt respectat per la seva erudició.[1]
Zu va nàixer a Jiankang (actualment Nanquín). La seva família havia estat històricament interessada en la investigació de l'astronomia, i des de la infantesa, Zu, es va veure imbuït d'astronomia i de matemàtiques. Quan tan sols era un jove, el seu talent li va valer molt de renom. Quan l'emperador Xiaowu (dinastia Liu Song) va sentir parlar d'ell, va ser enviat a una acadèmia, la Hualin Xuesheng (華林學省), i més tard a la Universitat Imperial de Nanjing (Zongmingguan) per dur a terme recerca. En el 461, a Nanxu (avui en dia Zhenjiang (Jiangsu)), va ser emprat per treballar a l'oficina del governador local.
L'any 464, en morir l'emperador Xiaowu i no aplicar-se la reforma del calendari que Zu havia defensat, va abandonar tots els seus càrrecs i va dedicar al resta de la seva vida a la recerca individual.
Obra
modificaZu Chongzhi, potser juntament amb el seu fill Zu Gengzhi, va escriure un text matemàtic titulat Zhui Shu (Mètode d'Interpolació). Aquest text, malgrat haver estat inclòs entre els deu tractats (Suanjing shi shu) indispensables per a tot funcionari imperial, va ser finalment eliminat de la llista i es va perdre des del temps la dinastia Song.
L'aportació més notable d'aquest tractat era el càlcul del nombre π,[2] que l'autor, seguint un procediment semblant al mètode d'exhaustió, arriba a la conclusió que
que és la millor aproximació al seu valor real, no superada fins segles més tard.[3] També va proposar la utilització de la seva aproximació decimal que és exacta dins a la sisena xifra decimal.[4]
Referències
modifica- ↑ Knechtges, 2014, p. 2363.
- ↑ Volkov, 1994, p. 145-147.
- ↑ Lam i Ang, 2014, p. 24.
- ↑ Lam i Ang, 2014, p. 26.
Bibliografia
modifica- Knechtges, David R. «Zu Chongzhi». A: David R. Knechtges, Taiping Chang (eds.). Ancient and Early Medieval Chinese Literature (vol. 3 & 4). Brill, 2014, p. 2363-2364. ISBN 9789004271852.
- Lam, Lay-Yong; Ang, Tian-Se. «Circle measurements in Ancient China». A: Lennart Berggren, Jonathan Borwein, Peter Borwein (eds.). Pi: A Source Book. Springer, 2014, p. 20-35. ISBN 9781475742176.
- Volkov, A. «Calculation of π in Ancient China: from Liu Hui to Zu Chongzhi» (en anglès). Historia scientiarum, Vol 4, Num 2(53), 1994, pàg. 139-157. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 0285-4821.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Zu Chongzhi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Kobori, Akira. «Tsu Ch'ung-Chih» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 agost 2013].
- Descripció d'Encyclopedia Britannica sobre Zu Chongzhi (anglès)
- Zu Chongzhi a Chinaculture.org Arxivat 2007-07-05 a Wayback Machine. (anglès)
- Zu Chongzhi a la Universitat de Maine Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine. (anglès)