Obre el menú principal

Zvenígorod - Звенигород (rus) - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia. Es troba a la riba esquerra del Moskvà, a 48 km a l'oest del centre de Moscou.

Infotaula de geografia políticaZvenígorod
Звенигород
Bandera de Zvenígorod Escut de Zvenígorod
Q4486217 Tradueix
Moskvariver-zvenigorod.jpg

Localització
 55° 44′ 00″ N, 36° 51′ 00″ E / 55.733333333333°N,36.85°E / 55.733333333333; 36.85
EstatRússia
Provínciaprovíncia de Moscou
Districte urbàZvenigorod Urban Okrug Tradueix
Capital de
Població
Total 22.513 (2018)
• Densitat 479 hab/km²
Geografia
Superfície 47 km²
Altitud 150 m
Història i celebracions
Fundació 1152
Identificador descriptiu
Codi postal 143180—143185
Fus horari
UTC+3
Prefix telefònic +7 49869
Identificador OKTMO 46730000001
Identificador OKATO 46430000000
Altres
Agermanament amb

Lloc web http://www.zvenigorod.ru/
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
El Salvador. Icona d'Andrei Rubliov de l'iconòstasi de Zvenígorod.
 
La Catedral de l'Assumpció, a Zvenígorod.

Zvenígorod existeix des del segle XII (1152), tot i que la primera menció escrita sobre la ciutat data del 1338. El nom de la ciutat deriva de les arrels zvení (tocar les campanes) i górod (ciutat), per tant significa 'Ciutat on sonen les campanes'. Pel que sembla, quan sonaven les campanes de Zvenígorod el so s'escoltava des de Moscou.

La ciutat pren importància a finals del segle XIV, quan l'hereta el segon fill de Demetri I, Iuri de Zvenígorod, que construeix la seva residència en un vessant a la vora del Moskvà. El kremlin local, anomenat Gorodok, conté l'únic exemple d'arquitectura moscovita del segle XIV, la Catedral de l'Assumpció (1399). L'interior de la catedral està decorat amb frescs del famós pintor Andrei Rubliov.

Zvenígorod es veié marcada per les guerres internes que menaren els fills de Iuri pel control de Moscou, sota el regnat del seu cosí Basili II (1425-1462). Després de la derrota de la facció de Zvenígorod, la ciutat fou incorporada al Gran Ducat de Moscou. La vila visqué una època de declivi. A començaments del segle XVII la vila fou devastada per les tropes de Demetri I el Fals, que avançaven de camí a Moscou. A mitjans d'aquell segle, el 1650, Aleix de Rússia escollí el monestir de Zvenígorod com a residència als voltants de Moscou. El boiar Borís Morózov establí a la vila una foneria de ferro. La vila obtingué finalment l'estatus de ciutat el 1784. El monestir fou devastat de nou el 1812 quan fou pres per les tropes franceses després de la batalla de Borodinó, tot i que fou recuperat per les tropes cosaques dies després. La ciutat no tornà a recuperar la seva importància comercial, es desmantellà el negoci dels Morózov i la ciutat es convertí en una vila predominantment agrícola. Per aquesta raó a finals del segle XIX la ciutat es convertí en seu d'intel·lectuals, un lloc de moda als afores de Moscou. S'hi construïren algunes datxes extravagants, que avui dia s'han convertit en museus, com la casa de Serguei Tanéiev, la d'Anton Txékhov o la d'Issaak Levitan.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zvenígorod