55 del Cranc b
55 del Cranc b (55 Cancri b), també anomenat Galileu, Rho Cancri b o HD 75732 b, és un planeta extrasolar[9][10] que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri. Està situat a la constel·lació de Càncer, a aproximadament 40,9 anys llum de distància a la Terra. Forma part d'un sistema planetari amb fins a 5 planetes descoberts fins ara.
 55 del Cranc b | |
|---|---|
 | |
| Altres designacions | Galileo  |
| Tipus | planeta extrasolar |
| Descobert per | Robert Paul Butler |
| Data de descobriment | 12 abril 1996 |
| Mètode de descobriment | espectroscòpia Doppler[1] |
| Cos pare | rho01 Cnc |
| Constel·lació | Cranc |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,1162 ua[2] |
| Excentricitat e | 0[3] |
| Període orbital P | 14,65 d[3] |
| Inclinació i | 89,73 °[4] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 13,16 (banda V)[5] |
| Massa | 0,8306 M_J[6] |
| Paral·laxi | 79,4274 mas[7] |
| Moviment propi (declinació) | −233,651 mas/a [7] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −485,872 mas/a [7] |
| Ascensió recta (α) | 8h 52m 35.8113s[7] |
| Declinació (δ) | 28° 19' 50.9569''[7] |
| Metal·licitat | −0,32[8] |
| Catàlegs astronòmics | |
Descobriment modifica
Aquest planeta extrasolar va ser descobert el 12 d'abril de 1996, a Califòrnia, Estats Units, per un equip d'astrònoms, encapçalat per Geoffrey Marcy. Com la majoria d'exoplanetes, 55 Cancri b, va ser descobert gràcies a la tècnica de la velocitat radial, que consisteix a mesurar la influència de la gravetat d'un planeta en el seu estel. Va ser el primer planeta a descobrir-se d'aquest relativament llunyà sistema. Una característica interessant d'aquest món, és que va ser el quart planeta extrasolar descobert, sense contar els planetes que orbiten al voltant de púlsars.
Fou anomenat Galileu per la Unió Astronòmica Internacional a proposta de la Koninklijke Nederlandse Vereniging voor Weer- en Sterrenkunde (Reial Associació Neerlandesa de Meteorologia i Astronomia). Fa honor a Galileo Galilei (1564-1642), conegut com a Galileu. Fou un astrònom i físic italià que emprà per primera vegada un telescopi per observar el cel. Amb ell descobrí els quatre satèl·lits més grans de Júpiter i dugué a terme les primeres observacions telescòpiques de les fases de Venus, entre altres descobriments.[11]
Característiques modifica
55 Cancri b és un Júpiter ardent, és a dir, un planeta amb una massa similar a la de Júpiter, que té una temperatura relativament elevada, principalment causada per culpa de la proximitat a la seva estrella. Algunes observacions indiquen que aquest planeta tingui una inclinació de 51º, cosa que encara no s'ha d'acabar de confirmar. Es creu que té una temperatura al voltant dels 735 K, encara que, malgrat les altes temperatures, no és un dels planetes extrasolars més escalfats. La seva massa mínima és aproximadament d'unes 0,824 masses jovianes, i de 261,74 terrestres (1,5635 x 1027 kg), a més a més, té un radi com a mínim 0,58 vegades el de Júpiter (41 x 103 km). El seu període orbital és d'aproximadament 14,65 dies (1,266 x 10⁶ s),[12] que serien unes 4 vegades més llarg que el del seu company, 55 Cancri e. Donada la gegantesca massa d'aquest cos, es pot dir que és un gegant gasós, ja que és pràcticament impossible que un planeta rocós tingui una massa similar a la de Rho Cancri b. També és molt improbable que hagi capturat un satèl·lit a llarg termini, car les fortes forces de marea acabarien destrossant qualsevol cos que fos capturat per la gravetat d'aquest planeta.[13]
Sistema coplanari modifica
Observacions del gran telescopi espacial Hubble, indiquen que el planeta tindria 53° d'inclinació respecte al pla del cel, a més a més, aquesta observació s'ha realitzat amb tots els planetes d'aquest sistema, cosa que, si es confirmés, donaria lloc a un sistema coplanari, és a dir, un sistema on tots els seus planetes tinguin la mateixa inclinació.[14] Segons aquestes observacions, la massa real d'aquest planeta serien 1,03 masses jovianes (1,95 x 1027 kg).[12]
Sistema planetari 55 Cancri modifica
| Planeta | Massa (MJ[15]) |
semieix major (ua) |
Període orbital (d) |
Excentricitat |
| 55 Cnc e | 0,027 | 0,016 | 0,74 | 0,17 ± 0,04 |
| 55 Cnc b | ≥ 0,83 | 0,11 | 14,65 | 0,010 ± 0,003 |
| 55 Cnc c | ≥ 0,17 | 0,24 | 44,36 | 0,005 ± 0,003 |
| 55 Cnc f | ≥ 0,16 | 0,78 | 259,8 ± 0,5 | 0,30 ± 0,05 |
| 55 Cnc d | ≥ 3,82 ± 0,04 | 5,74 ± 0,04 | 5 169 ± 53 | 0,014 ± 0,009 |
| Sistema planetari de 55 Cancri[16] | ||||
Referències modifica
- ↑ Geoffrey Marcy «Three New “51 Pegasi–Type” Planets» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-01-1997, pàg. 115–118. DOI: 10.1086/310444.
- ↑ Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ 3,0 3,1 Nicola Astudillo-Defru «The 55 Cancri system reassessed» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 30-10-2018, pàg. 1–1. DOI: 10.1051/0004-6361/201833154.
- ↑ Eric B. Ford «The 55 Cancri planetary system: fully self-consistent N-body constraints and a dynamical analysis» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 25-04-2014, pàg. 442–451. DOI: 10.1093/MNRAS/STU450.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ «Enhanced models for stellar Doppler noise reveal hints of a 13-year activity cycle of 55 Cancri» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2015, pàg. 1493–1511. DOI: 10.1093/MNRAS/STU2150.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Xavier Bonfils «Metallicity of M dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 07-10-2005, pàg. 635–642. DOI: 10.1051/0004-6361:20053046.
- ↑ «Planet 55 Cnc b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system 55 Cancri hosts at least 5 planets. Note that the system is a multiple star system. It hosts at least 2 stellar components.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «Naming Exoplanets». International Astronomical Union. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ 12,0 12,1 «Five Planets Orbiting 55 Cancri». The Astrophysical Journal, 675, març 2008, pàg. 790-801. doi:10.1086/525512
- ↑ «Stability of Satellites around Close-in Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 575, 2, 2002, pàg. 1087-1093. doi:10.1086/341477
- ↑ «Detection of a NEPTUNE-mass planet in the ρ¹ Cnc system using the Hobby-Eberly Telescope». The Astrophysical Journal, 614, 2004, pàg. L81–L84. doi:10.1086/425561
- ↑ Una masa joviana = 1,8986 x 1027 kg.
- ↑
«Radial velocity planets de-aliased:A new, short period for super-earth 55 Cnc e». The Astrophysical Journal, 722, 1, octubre 2010, pàg. 937-953 [Consulta: 4 octubre 2011]. doi:10.1088/0004-637X/722/1/937(anglès)
PDF
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 55 del Cranc b |
- «SIMBAD query result». Dades SIMBAD.
- «The Extrasolar Planet Encyclopaedia — 55 Cnc b». Dades Extrasolar Planets Encyclopaedia. (anglès)
- Extrasolar Visions: 55 Cancri b Arxivat 2009-05-03 a Wayback Machine.. (anglès)
- «Theoretical Spectra and Atmospheres of Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 588, 2, 2003, pàg. 1121–1148. doi:10.1086/374331
- «Hint of a transiting extended atmosphere on 55 Cancri b». Astronomy & Astrophysics, octubre 2012.
